Tipus
Prop de vosaltres (Bisbe Salvador)
Autoria
Producció
Data publicació: 
ds., 02/13/2016
Fitxer audio: 

Algunes opinions dolen als responsables de la nostra Església. Hi ha afirmacions que, segurament per ignorància, amaguen una gran injustícia. Hi ha discursos, repetits en successius moments de la història, que produeixen allunyament i incomprensió. Em refereixo en aquest cas a l'ensenyament de l'Església sobre les anomenades qüestions socials.

Em preocupa la reiteració d'alguns comentaristes quan insisteixen que l'Església no ha escrit o no actuat amb contundència davant els canvis produïts pel nostre món durant els dos últims segles. Que ha persistit gairebé silent i no ha promogut la resposta adequada davant la transformació social. Com si no li interessés aquesta qüestió que afecta, i ha fet sofrir, a tanta gent en el nostre entorn. I això, em sembla, és profundament injust i producte del desconeixement o del desinterès.

Aquesta pàgina setmanal em permet recordar algunes dades sobre aquesta qüestió. I, per descomptat, oferir als catòlics algun criteri d'actuació. També per a molts altres lectors que busquen informació sobre la conducta i la implicació dels cristians en aquests àmbits. És una preocupació personal després d'algunes lectures de les últimes setmanes. Qualsevol podria trobar obres publicades recentment que aborden aquesta qüestió.

Buscant aconsellar un bon resum, diferents autors m'han portat a una obra que el Pontifici Consell “Justícia i Pau” va publicar l'any 2005 i que va titular “Compendi de la doctrina social de l'Església” (BAC/Planeta). Són 300 pàgines de contingut i 120 d'índexs. Sembla una mica extens però, tenint en compte tota la documentació existent, és un perfecte sumari de les conviccions que els cristians hem de saber, aplicar a la nostra vida i ensenyar als qui s'interessin per la paraula de l'Església al món d'avui.

Aquesta obra conté una introducció (Un humanisme integral i solidari) i tretze capítols amb els següents títols: El designi d'amor de Déu per a la humanitat; Missió de l'Església i doctrina social; La persona humana i els seus drets; Els principis de la doctrina social de l'Església; La família, cèl·lula vital de la societat; El treball humà; La vida econòmica; La comunitat política; La comunitat internacional; Salvaguardar el medi ambient; La promoció de la pau; Doctrina social i acció eclesial. Acaba amb una conclusió (Cap a una civilització de l'amor).

Observeu que sorgeixen els grans temes que afecten a l'ésser humà, la seva dignitat i origen, i a les seves relacions amb els altres, amb la societat i amb l'univers. De cada tema es descriu la seva naturalesa, les conveniències i dificultats en la seva aplicació, els seus fonaments en la Paraula de Déu i en el Magisteri, una anàlisi de la situació i unes perspectives de futur. D'aquí es dedueixen també uns criteris d'actuació per a cada individu i cada grup social, tenint sempre present el nucli essencial de les paraules del Senyor: tots som fills de Déu, germans seus i de tots els homes i com a tals han d'actuar tots els cristians. La justícia, la misericòrdia, l'amor i el perdó són les actituds bàsiques per complir les exigències evangèliques.

Faria falta recordar també els últims documents del papa Benet (‘Déu és amor’) i del papa Francesc (‘L'alegria de l'Evangeli’ i ‘Laudato Si’). Són molt alliçonadors i completen alguns aspectes assenyalats abans, precisament ara en què tanta gent es mostra com a defensora indiscutible de la justícia, del medi ambient i del benestar. Per als cristians no hauria de suposar novetat. 

+Salvador Giménez

Bisbe de Lleida