Tipus
Ajudant a viure (Bisbe Joan)
Autoria
Producció
Data publicació: 
dg., 07/06/2014
Fitxer audio: 

El primer diumenge de juliol, totes les nostres Diòcesis se sumen cada any a les persones i organismes que s'esforcen per millorar el clima de bona convivència entre els usuaris de les nostres rutes. És la Jornada de Responsabilitat en el Trànsit en la qual tots, vianants i conductors, hauríem de reflexionar sobre aquest tema acceptant la nostra part de responsabilitat en la seva àmplia problemàtica. I, sobretot, volent contribuir a una convivència constructiva també en aquest àmbit.

¿Per què no fer que els avenços que podem gaudir en vehicles i carreteres serveixin per apropar-nos més els uns als altres, facilitant la trobada de persones, països, cultures, i no tan sols o preferentment d'interessos comercials? Un viatge pot ser una ocasió esplèndida per a la trobada amb si mateix, amb la naturalesa, amb Déu. Viatges en solitari, atents a les notícies, però també aprofitats per a pensar, pregar, cantar, escoltar bona música, podrien ser un bàlsam en la vida de tants que vivim molt dispersos i amb poques possibilitats de silenci, de solitud, de reflexió. I viatges acompanyats de familiars, amics o companys de treball, que poden ser una magnífica ocasió per a diàlegs interessants, experiències de comunicació sincera i d'escolta atenta i, també, per a una veritable trobada amb els altres.

Deia el Papa Francesc el passat mes de juny, parlant de la cultura de l’encontre, que avui vivim en un món que es va fent cada vegada més petit i hauria de ser més fàcil estar a prop els uns dels altres. El desenvolupament dels transports (i de les tecnologies de la comunicació) ens apropa, connectant-nos millor, i la globalització ens fa interdependents. I no obstant això, tantes vegades no és així.

Tenim la possibilitat de desplaçar-nos cada vegada a major velocitat, però les diferències i les distàncies entre les persones semblen anar augmentant cada dia i, massa vegades, perdem la calma simplement perquè l'altre corre més que nosaltres o té un vehicle millor. Hauríem d'esforçar-nos per seguir mirant l'altre amb respecte, acollint serenament el que fa al volant, facilitant-li les coses i no únicament tolerant amb mal humor les seves decisions.

Però això requereix voluntat de fer de la carretera un lloc ric en humanitat i no només un espai per a circular ignorant-nos mútuament o competint mirant qui pot més, quan no agredint-nos sense el menor pudor. Fer de la carretera aquest espai humanitzador ens demana més atenció a les persones i major responsabilitat per mirar a l'altre intentant resoldre les diferències a força de créixer en comprensió i acolliment mutu. La cultura de la trobada requereix sempre estar disposat a donar i a rebre aprenent uns d'uns altres.

Pensant en tot el que això pot suposar per als creients, convido a la reflexió i a la pregària posant per intercessora a Maria, en la seva advocació de Mare de Déu del Camí.

Rebeu la salutació de vostre germà bisbe,

+ Joan Pirirs Frígola, Bisbe de Lleida