Aquest és un tema que cal plantejar-se objectivament perquè, tot i que la legislació prescriu que l’oferta de l’assignatura de religió catòlica ha d’afavorir l’exercici del “dret que assisteix els pares per tal que els fills rebin la formació religiosa i moral que vagi d’acord amb les seves conviccions” (cfr. art.27,3 de la Constitució espanyola), la situació en què avui es troba aquest ensenyament a les escoles del nostre país és molt complexa.
L’ensenyament escolar de la religió catòlica té finalitats específiques, diferents de les finalitats de la catequesi que es realitza en el si de la comunitat cristiana respectiva: aquesta promou l’adhesió personal a Crist i la maduració de la vida cristiana, mentre que l’ensenyament religiós escolar dóna als alumnes l’oportunitat de conèixer i comprendre el que han significat i signifiquen les creences religioses en la humanitat i, en particular, la presència del Cristianisme al nostre propi país i als països dels nostre entorn cultural. Historiadors i sociòlegs expliquen que, sense tenir en compte l’aportació fonamental de la fe cristiana, hi ha coses que no es poden entendre bé, inclòs en l’àmbit més profund del sentit de la vida, de la concepció de la persona humana i de la societat, dels drets humans, de la idea de treball, de progrés, de llibertat, de compromís, d’economia, de creacions artístiques. També sabem que a l’escola l’àrea o matèria de Religió és una assignatura específica i, com a tal, és optativa. Són els pares dels alumnes els qui han de fer-ne petició expressa i la direcció del centre té el deure d’afavorir i atendre aquesta petició.
Animo als pares i mares a considerar la seva important tasca a l’hora de triar Col·legi per al seu fill o filla i decidir si el matriculen o no en l’assignatura de Religió. És un moment significatiu per a contribuir a dotar els vostres fills d’un patrimoni humà i d’esperança, i també al desenvolupament de la societat. I us proposo que considereu l’assignatura de Religió i Moral Catòlica com allò que és: un servei educatiu per al bé de la persona i, en conseqüència, un bé per a tothom; una proposta cultural que ajudarà els vostres fills a adoptar una actitud d’obertura al sentit religiós de la vida, a assumir compromisos responsables en la millora de la societat d’acord amb els valors evangèlics i fomentarà la confrontació serena i constructiva entre els continguts i els valors de la religió catòlica i la cultura contemporània; una autèntica plataforma de diàleg sistemàtic entre la fe i la cultura, entre la raó científica i la raó espiritual i religiosa, que il·lumina les relacions humanes, coopera a afavorir la reflexió, a adquirir criteris fonamentats i raonats que disposin l’alumne a actuar segons els valors, a descobrir l’horitzó del sentit que té la vida i a implicar-se amb els altres.
Aprofito l’avinentesa per agrair l’impagable servei de tants mestres i professors que porten cada dia a les aules la il·lusió d’ajudar a créixer els alumnes en el difícil art de responsabilitzar-se de la pròpia vida i de contribuir al bé de tothom. En les meves visites pastorals he pogut comprovar-ho amb goig.
Rebeu la salutació del vostre germà bisbe.
+ Joan Piris Frígola, Bisbe de Lleida