Tipus
Homilies
Autoria
Producció
Data publicació: 
dg., 04/20/2014

Els creients som cridats a ser en el món signe permanent de la Pasqua del Senyor

Missa del Dia: Ac 10,34a.37-43; Col 3,1-4; Jo 20,1-9

Aquest any ens toca viure la Pasqua d’una manera especial: amb les despulles del nostre estimat Bisbe Ramon Malla a la Capella del Santíssim, una experiència que ens ha d’ajudar a aprofundir el misteri de la vida i agrair-lo de cor.

En la Pasqua celebrem el pas de Jesús de la mort a la vida. La llum venç la tenebra, l’amor venç l’odi, la misericòrdia venç el pecat. Per això cantem: Avui és el dia en què ha obrat el Senyor...”

En les processons i celebracions populars de Setmana Santa no se li dona molta atenció a la Resurrecció de Jesucrist. I tanmateix, el diumenge de Resurrecció presenta al creient una rara utopia, el somni daurat i frustrat de tanta marginació, el capgirament de tants drets humans trepitjats, el crit de victòria d'un poble que no es deixa vèncer, que sap portar airosament la creu dels seus dolors, però que espera, cada dia amb més força, veure la llum, la llibertat, el goig, l'alegria. És una pena que tota aquesta celebració de Pasqua de Resurrecció hagi quedat tancada en els temples i amb poc marge de FESTA.

Les promeses fetes pel Senyor al llarg de l’historia arriben al seu feliç compliment en la resurrecció de Crist Senyor. Una salvació que passa a nosaltres per mitjà del baptisme en el qual mor l’home vell (2ªL) i neix l’home nou, recreat en Crist.

El cristianisme comença d’un “fet” que es fa públic a partir de l'alba del "tercer dia", (Evang. “el diumenge quan encara era fosc”), després del divendres que ha vist la mort de Jesús i després del gran dissabte pasqual quan, de tota la qüestió del profeta de Galilea, només quedava un sepulcre segellat i mut.

Un fet sorprenent i absolutament inesperat: els mateixos deixebles amb pro feines l’han arribat a acceptar. Tota l’experiència excepcional, madurada en els anys de convivència amb ell, s’havia quedat com a congelada davant la seva tomba. (“Fins aquell moment encara no havien entès que...” Evang.)

Només quan aquell grup de deixebles desil·lusionats es rendeix a l’evidència i acull aquest “fet”, comença l'aventura cristiana amb l’anunci d’un esdeveniment "increïble": Jesús de Nazaret, el crucificat mort dessagnat al Gòlgota, ha ressuscitat. Vet aquí el cor del cristianisme, la primera formula de fe: "ha ressuscitat".

Per als deixebles, la resurrecció és la resposta de Déu a l’acció injusta dels qui han volgut anular de soca-rel el seu projecte d’un món millor. Però Déu li ha donat la raó...

Seguir les petjades de Jesús no és quelcom absurd. És caminar vers el Misteri d’un Déu que ressuscitarà per a sempre les nostres vides. Totes les vides «crucificades», però motivades i viscudes amb l’esperit de Jesús, no acabaran en fracàs sinó en resurrecció.

Diguem-nos uns als altres “Bona Pasqua!”, certament, i amb cor sincer. Però Pasqua significa: ... que el món de la foscor és travessat per la Llum que és Crist ressuscitat, en qui s’omple de esperança el nostre futur; ... i que la Resurrecció del Senyor és un fet sempre actual. En Ell la humanitat va accedint progressivament a una vida nova purificada del pecat. I aquesta vida l’hem de construir en l’avui, en cada dia de l’existència humana i cristiana perquè cada dia hem de renovar l’opció per Crist.

Els creients som cridats a ser en el món signe permanent de la Pasqua del Senyor, de la seva invitació a la pau i a la reconciliació, a col·laborar constantment i en tot lloc amb l’Esperit per difondre la salvació que la presencia de Crist ens ofereix sempre.

BONA PASQUA A TOTHOM! 

+Joan Piris, Bisbe de Lleida