Ara que anem a viure el Nadal i a tothom se’ns desperta una major sensibilitat envers el proïsme, vull fer-me ressò d’algunes constatacions de l’última Memòria publicada per Càritas, on es pot llegir que: el davallament de la renda mitja ha suposat un procés d’empobriment especialment per a les persones i famílies més vulnerables (amb baixa intensitat laboral, immigrants, extracomunitaris, llars monomarentals, persones en situació de sense llar...); que hi ha 3 milions de persones (el doble de les que havia abans de la crisi) que han de viure amb menys de 307 € al mes, i que s’incrementa la desigualtat social a Espanya amb el valor més alt de tota Europa (el 20% de la població més rica concentra 7’5 més riquesa que el 20% més pobra).
Els primers efectes de la crisi econòmica es van pal·liar amb les prestacions de l’atur i l’estalonament de les famílies però l’esgotament dels ajuts, la durada de les situacions d’atur, les polítiques d’ajustament i les seves retallades, juntament a les dificultats en les famílies, ha creat una situació favorable a una segona onada d’empobriment i exclusió social.
Gràcies a Déu, hi ha més de 70.000 voluntaris que, amb la seva feina gratuïta en les comunitats parroquials i en les Càritas Diocesanes, ens aporten el testimoni de la força transformadora de la solidaritat. És la millor expressió de l’Església samaritana, sempre contribuint a la defensa de la dignitat humana, sobretot dels més empobrits.
Coneixem les necessitats més demandades: prioritàriament ocupació, alimentació i habitatge. Després, roba i calçat –o estris en general–, despeses sanitàries i assumptes legals. I també –i no menys necessari– ajudes no econòmiques: serveis d'informació, orientació i assessorament, passant per l'escolta, el seguiment o la derivació a serveis especialitzats.
Vull agrair, de manera especial, aquest servei tan evangèlic que realitzen molts dels nostres voluntaris en l'acompanyament de les persones i famílies en situació de pobresa i exclusió: hi ha una necessitat no econòmica molt important (i molt estesa) que és l’escolta i l'acompanyament de les persones, i la necessitat d'espais on parlar…, persones i espais per a compartir experiències de vida o d'autoajuda; igualment la mediació en situacions conflictives (generalment de caràcter familiar), en temes laborals o amb les institucions. És un servei que afavoreix la necessitat de creixement personal en termes d'autoestima, de capacitació emocional i d’autonomia personal, el reforç per a trobar un horitzó vital i un futur amb perspectives positives. I això és alimentar l’esperança “ajudant a viure”.
Ara que ens preparem per a la celebració festiva del misteri del "Déu-amb-nosaltres”, el naixement de Jesús, Déu vivint la nostra vida humana, Déu compartint la nostra fragilitat, cal reflexionar sobre aquestes necessitats, també les no econòmiques, per veure la gran importància que cal donar a la qualitat i la calidesa de les relacions interpersonals en la nostra acció caritativa i social.
MOLT BON NADAL A TOTHOM!
Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,