Tipus
Prop de vosaltres (Bisbe Salvador)
Autoria
Producció
Data publicació: 
dv., 01/05/2018

Amb la festa dels Reis Mags acaba el cicle de l’ambient popular i de carrer del Nadal. La celebració del naixement de Jesús i l’adoració d’uns personatges estrangers davant el pessebre, oferint uns regals al nadó que acaba de néixer, són el principi i el final d’un temps durant el qual els més petits centren les nostres mirades i atencions. Amb les escoles tancades, els infants passen el seu temps a casa i amb la família. En alguns moments surten al carrer amb els amics però fonamentalment són els pares, avis i la resta de parents els encarregats d’acompanyar- los i de distreure’ls.

Quan veig el rostre dels infants durant aquests dies, mirant els aparadors, participant de les festes o rebent els regals, recordo la meva pròpia infantesa i faig un ràpid recorregut mental de gratitud cap a totes les persones que em van acompanyar i van ser els responsables del meu desenvolupament personal en les etapes de la vida i en les seves diverses dimensions.

Els pares i els familiars més propers, en primer lloc, però immediatament recordo i agraeixo als catequistes, a les religioses franciscanes en les primeres lletres, als mestres de les escoles, als monitors dels campaments d’estiu, als veïns i pares de la colla d’amics, als sacerdots de la parròquia, professors i formadors del Seminari... i a tantes persones que em van ajudar a entrar a l’edat adulta i a prendre les pròpies decisions per enfortir la personalitat i per servir als altres retornant-los part del què havia rebut. És la cadena humana del temps: rebem d’unes persones concretes i donem a persones distintes. És el gran misteri del regal.

Us suggereixo avui una petita reflexió sobre els infants. Els vostres i els de tots aquells que us trobeu al llarg de la vida o amb els quals pugueu influir amb les vostres paraules i accions. Tenim una gran responsabilitat sobre l’educació que aquesta societat els ofereix i garanteix. Se sol dir que un grup social és examinat pel tracte que dona als infants i a la gent gran que, en definitiva, són els més vulnerables i els qui més ajuda necessiten.

En primer lloc, cal reconèixer per part de tothom, començant per la família, la importància fonamental d’aquesta primera etapa de la vida i d’una educació integral. Que els infants no se sentin plens tant pels objectes regalats com per l’atenció i l’estima, en tots els ordres, que els proporcioneu. És preferible conservar i augmentar les mostres d’afecte que complaure els seus gustos amb joguines i altres coses, moltes vegades inservibles. Treballem per la permanència de les virtuts en els seus cors ajudant-los a descobrir els valors que conformen un món més just i fratern.

En segon lloc, agrair a tantes persones que col·laboren amb l’educació infantil i juvenil. Moltes d’elles gasten la seva vida en aquesta noble tasca. S’esgoten en aquesta comesa rebent a canvi gratificacions simbòliques o compensacions minúscules. No obstant, és admirable la dedicació de tants professionals i voluntaris en l’educació.

En tercer lloc, constatar els punts negres en l’àmbit educatiu i que últimament apareixen amb molta publicitat en els mitjans de comunicació, provocant danys a infants i a adults. Hem de lluitar obligatòriament per evitar assetjaments, desaires, injustícies, discriminacions i tota classe de maldats. Cal que contribuïm a crear felicitat al nostre voltant i respecte per la dignitat de tots; és una conseqüència clara de la nostra condició de seguidors del Senyor Jesús.

† Salvador Giménez Valls

Bisbe de Lleida