Tipus
Prop de vosaltres (Bisbe Salvador)
Producció
Data publicació: 
dv., 01/22/2016
Fitxer audio: 

ELS CRISTIANS PERSEGUITS             

            Em refereixo als cristians perseguits en l'actualitat. Anònims creients que són vilipendiats, atacats i expulsats de les seves cases, morts per la seva fe en Crist. En tenim uns altres, ja canonitzats, als quals acudim com a intercessors nostres i són models de vida pels altres cristians. No puc oblidar els atemptats indiscriminats que es perpetren al nostre món i que són objecte de comentari i sensates reflexions per part de molts analistes.
Motiva el meu breu i setmanal comentari, l'entrada en el meu correu electrònic de missatges o fotos d'amics i coneguts apel·lant al record de tantes víctimes i a la responsabilitat dels cristians instal·lats en una societat lliure, afable i segura. Hi ha alguns missatges que, amb explicable vehemència, es lamenten de l'oblit o de la indiferència del món occidental davant d’aquesta continuada persecució. Urgeixen que els cristians expressin amb claredat el seu rebuig davant de tanta comprensió i justificació de la mort. Exigeixen sobretot una constant oració perquè Déu estovi el cor dels perseguidors i botxins i enforteixi a les víctimes amb el seu consol per gaudir de llibertat i seguretat o de la glòria eterna per els qui han estat sacrificats per no renunciar a la seva fe. Cap dels missatges que he rebut apel·la a l'odi o a la venjança.
Estic segur que els cristians, que porten en la seva essència el perdó, intenten explicar-se les causes de l'actual situació i recorren, per oferir-ho al món sencer, a la persona, al missatge i a l'obra del Senyor Jesús. No hi ha una altra explicació. Ell va ser perseguit fins a la mort. I ens va advertir als seus seguidors que passaríem pel mateix tràngol. És dur, exigent i injust per als ulls humans. Expliquem sempre amb la seva gràcia i ens sentim acompanyats i enfortits.
Són massa mesos sentint o llegint notícies d'atemptats i morts. És massa evident la injustícia que es comet contra les comunitats cristianes en alguns països que suporten, com a venjança, les conseqüències dels actes d'alguns del món occidental que, al seu torn, s'han mofat de les creences alienes. Sembla difícil compaginar la llibertat d'expressió amb el respecte a la fe dels creients fins i tot quan s'utilitza l'humor o la vinyeta en lloc de fonamentades explicacions sobre l'existència de Déu i l'acceptació de l'home.
S'ha visibilitzat en els últims mesos el rebuig a la barbàrie i al crim per part d'immenses multituds en totes les ciutats del món. Amb seguretat això mateix ha creat una consciència major de la importància del respecte a la dignitat humana en tots els aspectes de la vida i una disminució dels fonamentalismes religiosos i els radicalismes laïcistes. Vulgui el Senyor que sigui així.
Als cristians se'ns demana molt més que la manifestació del rebuig. Se'ns demana l'oració per les víctimes i pels botxins sense posar al mateix nivell les actuacions dels uns i dels altres. Se'ns demana mirar constantment la creu de Crist i oferir el perdó. Se'ns demana ser constructors de pau, justícia i llibertat amb la nostra actitud serena, confiada i apresa de les paraules i els fets del Senyor.
La meva responsabilitat pastoral m'urgeix sol·licitar que feu presents en les vostres celebracions les vides dels cristians perseguits. Que no els oblidem mai. Que formin part de la nostra oració personal diària. Que col·laborem amb les organitzacions d'ajuda a persones i comunitats cristianes perseguides.

 +Salvador Giménez. Bisbe de Lleida