Tipus
Prop de vosaltres (Bisbe Salvador)
Producció
Data publicació: 
dg., 11/22/2015
Fitxer audio: 

Des d’una mentalitat de fe, la festa cristiana d’aquest diumenge -Jesucrist, Rei de l’Univers- no resulta xocant ni té connotacions polítiques com se’ns presenta en l’actualitat. És un títol que apareix en l’Antic Testament i volia designar a Déu en el punt més alt d’una possible piràmide humana de població. El més important, el que exercia més poder, el que posseïa la glòria popular se l’anomenava rei o príncep, com volent indicar la primacia en tots els nivells. I així era considerat en la realitat de qualsevol societat. I, per suposat, Déu apareix en el punt més alt en la seva relació amb els homes.

En el Nou Testament, aquest títol s'aplica a Jesucrist. Tots recordeu algunes frases que anuncien el seu naixement, la pregunta formulada per Pons Pilat o la inscripció en la creu assenyalant la personalitat de l’ajusticiat. Al concepte rei li correspon el nom de la societat que dirigeix i orienta: el regne. I tots sabem que Jesús va venir a anunciar el Regne de Déu i va proposar una infinitat d'exemples i paràboles, perquè tots entenguessin a què es referia. No va resultar fàcil; els mateixos Apòstols, després d’escoltar-lo moltes hores, encara confonien el tipus de regne que Jesús anunciava. Hem descobert que es tractava d'un Regne universal i etern: Regne de debò i de vida, Regne de santedat i de gràcia, Regne de justícia, d'amor i de pau. Qualsevol regne està habitat per uns súbdits els qui, en el cas que ens ocupa, som nosaltres no com a servidors d'un ésser que mana sense escrúpols sinó com a amics del Senyor. És un regal pertànyer i ser responsables d'aquest Regne que, amb la seva gràcia, edifiquem, construïm, habitem i anunciem als nostres coetanis.

 
Amb la festa de la reialesa de Crist l'Església acaba l'any. Diumenge que ve, comencem de nou l'any amb la preparació de la vinguda de Jesucrist com el Messies de Déu, anunciat pels profetes i esperat per tot el poble d'Israel.

Els cristians anomenem aquest temps de preparació Advent. Són quatre setmanes en les quals les nostres comunitats s'esforcen a escoltar amb intensa atenció la Paraula de Déu, a celebrar amb major esperança els sagraments i a disposar el nostre cor. Tot això perquè la presència de Jesús ho trobi tot ben disposat per compartir els nostres béns, per estimar tothom sense exclusions i per fer realitat, en el marc d'aquesta societat, les promeses messiàniques basades en el dret, en la justícia i en la pau. Aquí tenim un camp enorme pel seu desenvolupament, que afecta a molts germans nostres: els refugiats, els immigrants, els exclosos, els sense sostre, els malalts no atesos, les víctimes de la guerra i del terrorisme, els ancians i els nens abandonats.

El Naixement del Senyor ens exigeix un canvi de cor. I en ocasions no resulta fàcil dur-ho a terme. Per això, ens fan falta dies de preparació per tal de conformar el nostre interior a les exigències nadalenques. Tots els aspectes exteriors: llums, música, regals i menjars no poden omplir les nostres aspiracions personals o les ànsies de canvi. Són petits punts que ens recorden l'època de l'any en què vivim, i tot s'acaba aquí. Els cristians ens demanem molt més, perquè aquesta virtut tan repetida durant aquests dies, l'esperança, tingui la seva plenitud. A més,  us vull donar un consell per a aquest temps de l'Advent: la lectura pausada i atenta d'un profeta. Us ajudarà en la vostra reflexió. Durant l'any es proclamarà en les Eucaristies dominicals l'evangeli de sant Lluc, anomenat també el de la tendresa i la misericòrdia de Déu. Mediteu amb detenció el seu contingut. Us aproparà, segons l'estil de Crist, a la realitat dels vostres germans.

 

                                                           +Salvador Giménez

                                                                                      Bisbe de Lleida