Tipus
Prop de vosaltres (Bisbe Salvador)
Producció
Data publicació: 
dv., 12/18/2015
Fitxer audio: 

Quan arriben aquestes dates, molts seguidors de Jesús escriuen o parlen del seu naixement. S’ha fet sempre. Hi ha textos que comuniquen tota la tendresa en les relacions de Déu amb la humanitat. Emociona cada vegada que un llegeix o recita algun d’aquests fragments. A tots, ens agradaria escriure alguna cosa nova sobre aquesta festa tan entranyable, comunicar els nostres sentiments i que els altres, amb les expressions de la felicitat i la pau que porta el Nen a Betlem, en gaudissin.

 En algun moment, un pensa que ja tot està escrit o dit. Que no pot afegir novetats a aquest esdeveniment. Tenim la temptació de no escriure res per no caure en les repeticions rutinàries de cada any. No obstant això, sempre ens sorprèn alguna frase o algun gest d’un ésser estimat que desitja apropar-nos al Naixement. O ens alegra una columna d’un diari que transpira innocència i busca la complicitat del lector per aconseguir la fraternitat. O algú ens envia un poema que va trobar fa anys en un llibre  i  va commoure el nostre interior, elevant-lo a la recerca d’allò més sublim que ens regala el Nen Déu.

Us aconsello que torneu a expressar, un any més, els desitjos més íntims del Nadal. Aquells que fa realitat Jesús i que ens ajuden a viure amb més coherència el seu missatge. Els mateixos desitjos que ens permeten comprendre millor els éssers humans i  acceptar-los com a germans. És una conseqüència lògica de la nostra alegria nadalenca. Que ningú robi la felicitat personal i familiar d’aquests dies, quan ens reunim per celebrar el misteri de Déu. Escriviu felicitacions als altres, però no amb paraules buides, i  tingueu un seriós compromís de millorar el nostre entorn proper i el nostre món.

Després d’una curta reflexió, he trobat alguna cosa nova per comunicar aquest any. Tots coneixeu que el papa Francesc ha convocat l’Any de la Misericòrdia. En la nostra diòcesi vam celebrar l’obertura d’aquest any el passat diumenge, dia 13, amb una cerimònia similar a la de Roma. No és moment ara per explicar tot el seu significat, que és molt ric en les seves diverses manifestacions per a la vida cristiana. Només aspiro a recordar-vos el què vareu aprendre en la vostra infància o joventut, i que molts han oblidat. Són les anomenades obres de misericòrdia, l’exquisit compliment de la qual ens conduirà pel camí de la felicitat. És una exigència que, amb senzillesa, el Papa ens demana fer realitat durant tot l’any però que en aquests dies cobren especial rellevància. Entre les corporals i les espirituals engloben la totalitat de l’ésser humà.

Les corporals són aquestes set: Visitar o atendre els malalts; donar de menjar a qui té fam; donar beure a qui té set; acollir el pelegrí; vestir el despullat; redimir els captius; enterrar els morts.

Les espirituals també són set: Ensenyar a qui no sap; donar bon consell a qui ho necessita; corregir al qui s’equivoca; perdonar les injúries; consolar als tristos; sofrir amb paciència els defectes dels altres i pregar a Déu pels vius i els morts.

Ignoro si a molts de vosaltres us ha semblat una novetat felicitar el Nadal amb el  desig del seu compliment. Unes obres que ens fan sortir de nosaltres mateixos per acollir i acompanyar els nostres germans. Aquest recordatori m’ha suposat un punt nou i un bon començament d’aquest any de la misericòrdia. Vulgui Déu que em preocupi de fer realitat aquests consells. Suposen un autèntic programa de vida per a tots.

+Salvador Giménez,

Bisbe de Lleida