Tipus
Ajudant a viure (Bisbe Joan)
Autoria
Producció
Data publicació: 
dg., 04/06/2014
Fitxer audio: 

Apropant-nos a les celebracions de la Passió, Mort i Resurrecció de Jesucrist trobo oportú que els batejats ens preguntem a fons quin serà el camí a seguir per a una purificació que sigui una veritable transformació qualitativa. Estem cridats a ser perfectes com ho és el nostre Pare Déu i no basta preparar-nos i participar en una celebració sacramental de la Penitència. Els consells i plantejaments de Jesús en l'Evangeli ens demanen anar més enllà.

És clar que rebem el perdó sacramental, però no de forma automàtica. En l'evangeli veiem que Jesús perdona, però no sense més: perdona perquè ha trobat la humilitat del cor, perquè ha trobat la veritat en l'actitud. Una veritat que està en el fons de l'ésser humà, més enllà de totes les aparences, i que només Ell sap destriar.

El Senyor llegeix en els cors, sap el que hi ha en el nostre interior i la seva mesura és la Misericòrdia. Jesús fa present al Déu que no fa accepció de persones ni jutja per aparences. Per això menja amb els publicans i els pecadores, escandalitzant als qui es creuen justos, i manifesta predilecció pels pobres i els que són menyspreats a causa de la categoria en la qual se'ls classifica. L'enviat de la Misericòrdia de Déu ha vingut a salvar i no a jutjar. El fonament de la nostra esperança és la Misericòrdia.

Apropem-nos al Senyor amb tota confiança. Ell és el Déu de la Vida, no el Déu de la mort. Vol la vida! Vol la vida del pecador i no la seva mort. Anem cap a Ell amb total confiança, però també amb voluntat de conversió. Acceptem i confessem la nostra realitat deficient sense tripijocs i agraïm el perdó rebut reaccionant amb una nova manera de viure.

Sense oblidar una altra cosa que Jesús va deixar ben clara: l'alegria del cel quan un pecador es penedeix. Recordem l'alegria del pastor que troba l'ovella perduda o la de la pobra dona que troba per fi la dracma extraviada. Contemplem el goig del Pare del fill pròdig organitzant la gran festa per la tornada del seu fill. Per què no donar-li una altra vegada al nostre Senyor ocasió d'alegries semblants?

La Misericòrdia de Déu no és feblesa o simplement pietat generosa envers el pecador. És la mirada profunda d'Aquell que ens coneix a fons i veu la nostra realitat amb l'amor del Creador sobre la seva obra o del Redemptor sobre la criatura redimida. És el que hi ha darrere de la commovedora petició del crucificat: “Pare, perdona'ls, perquè no saben el que fan!”.

Procurem fer tot el possible per viure en l'alegria de l'esperança, en la certesa de saber-se estimat i de saber-se salvat. I això, encara que estiguem cansats d'experimentar tantes vegades les mateixes limitacions o de repetir sempre les mateixes coses en la Confessió. Aquesta és la nostra veritat, que no és impediment per a tornar a començar, reprenent el camí de seguiment de Jesús, el camí de la santedat.

Quan acudim al Sagrament de la Penitència mirem-lo a Ell, no a nosaltres, conscients que anem a la trobada de l'amor misericordiós d'Aquell que, per a fer un sant, només li cal un pecador. 

Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,

+ Joan Pirirs Frígola, Bisbe de Lleida