Tipus
Prop de vosaltres (Bisbe Salvador)
Autoria
Producció
Data publicació: 
dv., 12/29/2017

L’Església ha situat en aquest temps nadalenc la festa de la Sagrada Família. Se sol celebrar el diumenge després de Nadal. Tots sabeu que per als cristians té molta importància el diumenge, el Dia del Senyor, en el qual es participa en la celebració de l’Eucaristia, amb tots els membres de la família, dedicant la jornada al descans i facilita la trobada dels seus amb el diàleg i amb la cooperació en les diferents activitats lúdiques i culturals.

Les figures de Jesús, Maria i Josep formant un conjunt amb expressió d’afecte mutu i de dedicació al treball domèstic o a la fusteria, amb el pare i la mare envoltant al Nen que “creixia i s’enfortia, * ple de saviesa; i Déu li havia donat el seu favor” (Lc 2, 40) són un perfecte model per a les nostres famílies i una constant intercessió per fomentar i promoure unes relacions humanes més properes i fraternes.

Diverses vegades en aquests dos anys he al·ludit per diferents motius a la institució familiar. Han estat breus apunts sobre la importància de la família, sobre l’educació dels fills o l’obligació dels pares en l’educació de la fe. No hem oblidat l’atenció als avis o, en general, a la gent gran que necessita de l’ajuda de tots els membres de la família. En aquest moment sempre he unit el comentari referit a la institució amb un altre gran tema, el de la pau, que l’Església reserva el dia 1 de gener per al seu record i construcció responsable.

Són dos grans assumpte, família i pau, que mereixen un estudi més detallat i una atenció més profunda. Em conformo amb uns apunts i poques línies que us convidin a tots a un major compromís personal i a una col·laboració per construir una família unida que viu, resa i ajuda a més de participar en la pau domèstica i en la global.

En aquest últim cas, suggereixo la lectura del missatge del Papa per a la Jornada Mundial de la Pau que porta per títol: MIGRANTS I REFUGIATS: HOMES I DONES QUE BUSQUEN LA PAU.

Des de l’aspiració profunda de totes les persones i de tots els pobles de buscar i aconseguir la pau que anuncien els àngels als pastors per Nadal, el Papa concreta el seu missatge en els 250 milions de migrants en el món dels quals 22 milions són refugiats. Per a ells demana un esperit de misericòrdia en l’acollida sense magnificar els riscos que suposa; analitza més endavant els diversos motius dels voluntaris i reforçats desplaçaments actuals per a sol·licitar una mirada contemplativa que s’alimenta de la saviesa de la fe afegint cites bíbliques que l’enriqueixen; és una mirada que sap descobrir el que porten els migrants i refugiats que permeten l’acceptació mútua i la fraternitat de l’única família humana, el pare de la qual és Déu.

Como és habitual en els missatges del papa Francesc ens ofereix també quatre paraules com si fossin pedres angulars per a l’acció: acollir, protegir, promoure i integrar. Si som capaços de conjugar bé els quatre verbs estarem en la línia que marca el corresponent departament de la Santa Seu que manifesta l’interés de l’Església catòlica sobre els pactes mundials de les Nacions Unides per fer realitat el “somni” (de Sant Joan Pau II) d’un món en pau.

Acaba el missatge demanant la intercessió d’una santa, Francisca Javier Cabrini, que va néixer fa cent anys i que va consagrar la seva vida al servei dels migrants.

+Salvador Giménez, bisbe de Lleida.