Tipus
Prop de vosaltres (Bisbe Salvador)
Producció
Data publicació: 
dt., 04/26/2016

El dia del treball ha coincidit aquest any en diumenge. L’1 de maig té unes fortes connotacions laborals, amb moltes referències en els mitjans escrits i audiovisuals, que ens permeten una vegada més reflexionar sobre el treball, la seva disminució en la nostra societat i l'absència de regulació en molts països del nostre món. És un tema que no pot deixar-nos indiferents, encara que som conscients dels canvis d'òptica que el seu tractament ha tingut al llarg dels anys. Hi ha hagut moments de reivindicacions i de pactes, de manifestacions i de mítings, de clars enfrontaments i de consensos. S'ha escrit molt sobre aquest dia i, per descomptat, sobre el treball i les relacions d'obrers i empresaris.

Seria una gosadia per part meva pretendre, en unes línies, donar una explicació a un fenomen tan complex. Només vull recordar-vos l'opinió d'un pastor de l'Església,assenyalant algun aspecte que l’hi sembla essencial en aquest àmbit, i que pot servir als cristians per augmentar la preocupació pels treballadors en precari, pels aturats i per tots aquells que s'esforcen a generar treball i condicions dignes per al seu desenvolupament.

Tot i les opinions que afirmen el contrari, l'Església ha elaborat molts documents que il·luminen amb gran claredat el món del treball. Al llarg dels anys, els diferents papes i molts bisbes han parlat amb encert sobre aquest tema, des de la revolució industrial del segle XIX fins als nostres temps de grans avenços tecnològics. També han parlat i actuat moltes organitzacions catòliques i cristians, a títol individual, involucrats en sindicats i patronals que encarnen els principis de l'evangeli. Agraeixo la tasca dels secretariats de pastoral obrera de les nostres diòcesis de Catalunya per sensibilitzar les comunitats en la necessitat de preocupar-se per un “treball decent” per a tothom.

En el compendi de la Doctrina Social de l'Església podeu trobar arguments que reafirmen la vostra vida i la vostra fe. En aquests últims dies ha arribat a les meves mans un llibre-quadern de la Comissió Permanent de l'HOAC, titulat La dignitat de la persona i el bé comú. En ell es resumeixen alguns elements clau a tenir en compte: la persona és el centre de tot; a ningú li està permès violar impunement la dignitat humana (Lleó XIII); drets i deures de treballadors i empresaris; voluntat inequívoca de treballar units pel bé comú; els aturats, els migrants, els abandonats i exclosos del sistema productiu; el clam per la justícia i la denúncia de les injustícies ...

La defensa de les legítimes aspiracions ha de ser promoguda des de la solidaritat, el diàleg, la trobada, el tendir ponts i els acords. Mai promovent l'enfrontament, l'odi o la disputa permanent; sempre buscant i creant fraternitat. Aquest plantejament pot semblar bonisme o massa ingenu, però és el que el papa Francesc està contínuament demanant en les relacions entre les persones i els grups humans. També en les laborals. I s’expressa amb molta duresa (EG 53) quan afirma que l'economia neoliberal, si només està subjecta a motius de beneficis materials, "mata".

+ Salvador Giménez, bisbe de Lleida