Reflexió Diumenge de Pentecosta

 Jaume Montaña Carrera, prevere

Veniu , Esperit Sant, ompliu el cor dels vostres fidels i enceneu-hi la flama del vostre amor. 

Avui és un dia de festa i per a la festa, de campanes al vol. El Senyor de la vida s’ha possessionat de tota creatura i ha infós el seu alè de Vida a tot esser vivent. L’Esperit de Déu, que amb el Pare i el Fill, creà totes les coses del no res refà la nostra vida donant-nos una personalitat nova. De creatura passem a ser Fills, no per voler d’home sinó per gràcia de l’Esperit santificador. 

Es un dia per al silenci i la contemplació. Reunits al Cenacle, un cop de vent i unes llengües de foc van canviar el rumb de la història. El do de llengües ja no és un galimaties. Es una eina al servei de la propagació de l’Evangeli. I, de sorpresa en sorpresa, acaben el dia instituïts ministres del perdó, de la reconciliació, de la pau. És molta la càrrega que Déu descansa a les nostres espatlles. 

Però no estem sols. Corresponsables amb l’Església, compartim la missió que Crist ens encomana. Tastem, en el silenci de la pregària, el bon gust de l’alè del Ressuscitat. Amb els deixebles, alegrem-nos de veure el Senyor. Les mans i el costat com títols de crèdit de la veracitat de la mort i resurrecció, que van guanyar per a nosaltres la vida eterna, són testimoni de l’acció de Déu ressuscitat a favor nostre. 

Avui, en l’esclat de l’Esperit Sant, l’Església comença a caminar i d’ençà aquest dia no deixa d’anunciar la Bona Nova i d’estar al costat dels homes obrint camí de pau i de justícia, d’amor i de perdó, de vida. El do de ciència i de consell, de fortalesa i d’intel·ligència, de pietat i de saviesa, de temor siguin riquesa de fe, d’esperança i caritat que il·luminin la ment i el cor pel nostre ben obrar de cristians. 

El saluda de pau amb què el Senyor es presenta davant els seus deixebles enforteixi el nostre cor per ser de tothom germans.  

Vine, Esperit Sant.