Reflexió Diumenge IV de Pasqua

 Jaume Montaña Carrera, prevere

Jo sóc el bon pastor, diu el Senyor: jo reconec les meves ovelles, i elles em reconeixen a mi. Jn.10.14. 

El temps de pasqua és temps per viure la coneixença de Jesús amb plena confiança, i fer de la trobada amb Ell un moment d’intimitat. És un temps per aprofundir en el tracte d’amistat amb Jesús, sent ell el qui se’ns dóna a nosaltres sense cap reserva. Al contrari, se’ns obre de cor per manifestar-nos el secret de la seva vida divina, que és també nostra per la participació en la fe de la Resurrecció. És un temps per l’amistat amb Déu i els homes, tots fills d’Ell en la gràcia de Jesús. 

Jesús, que no deixa d’estar al costat dels deixebles, sense previ avís es fa present en mig d’ells, amb presència real no virtual, ens dóna a tots el coneixement de la participació en la seva vida nova de ressuscitat. Ell ens coneix i nosaltres podem reconèixer-lo, amb aquella coneixença que només sap el qui estima. L’amistat és amor i, amb la veritat, llibertat. És que estem fets a semblança i imatge de Déu. Solament qui es capaç de donar la vida per l’altre és el vertader amic portador de vida, d’esperança i de caritat.

La Resurrecció dóna a l’amistat, aquí a la terra, un color nou que anima a compartir amb tots el sepulcre buit que, per sempre més, és garantia d’amistat en la aliança nova i eterna. Amics de Déu, som germans amb tots els homes per fer camí de fidelitat a la missió que ens ha estat encomanada: estimeu-vos com jo us estimo.

El desig per consumir, la temptació del poder, l’afany pel plaer i la comoditat del viure sense esforços, pensant més en la faràndula que en el silenci que nodreix l’esperit, són inconvenients per fer autèntica coneixença d’amistat, per aprendre a ser amics de Déu i els homes.  

Essent amic de Déu, l’home ha arribat a la més alta dignitat de criatura: ser amics de Déu. Amistat a la que som invitats per Ell. D’amics, podem passejar pel món amb ulls nous, fruint de la gràcia de Déu que tot ho omple amb l’alè del seu Esperit. 

Reconeixem Déu com Pare Senyor de la vida, amic dels homes. Ell ens coneix com fills.