Reflexió Diumenge II de Pasqua

 Jaume Montaña Carrera, prevere

Diu el Senyor: Tomàs, perquè m’has vist has cregut ? Feliços els qui creuran sense haver vist. Jn,20,29. 

I vuit dies desprès, també nosaltres ens trobem celebrant l’Eucaristia, vivint el goig de la Resurrecció de Crist Jesús. Ell mateix se’ns dona a conèixer en mig nostre com portador de pau i de perdó, dons dels que ens fa partícips, ministres i servidors amb la infusió de l’Esperit Sant. Jesús ve a nosaltres, aquests dies de Pasqua, per estar després sempre al nostre costat perquè quan no sentim la seva presencia física sapiguem caminar per la senda del bé, de l’esperança i de la caritat. 

Atents a la recomanació de Jesús no tinguem por, siguem plenament lliures per testimoniar la salvació que ens dóna Jesús. Siguem valents i forts en la gràcia de Jesús que ens fa els seus servidors. No ens mana altra cosa que ser agents de reconciliació, de pau, de perdó, que sapiguem estimar-nos com Ell ens estima.

Aquest temps de la cinquantena pasqual ha de ser un temps, és un temps, per identificar-nos amb Jesús, aprenent i deixant entrar en el nostre cor tota la riquesa de vida de Jesús ressuscitat d’entre els morts, enviat del Pare per fer-nos partícips del seu amor. 

I ens ensenya, Jesús, a estar al costat de tothom sense distincions, inclús si l’altre no té fe o es declara estar en mig d’una mar de dubtes. Tomàs, el que no creu, millor dit, el que presumeix d’agnòstic, acaba dient: Senyor meu i Déu meu. Perquè Jesús no deixa mai sol a ningú, Ell està sempre de la part dels que busquen amb sinceritat. Tomàs va rebre l’ajut que demanava per creure: veure les mas i el costat; se li va donar i fou l’ocasió per les boniques i consoladores paraules de Jesús, elogi per nosaltres i tots aquells, que creuen sense haver vist. Ara resta que, havent cregut, tinguem vida en el seu Nom.

Us invito a dir, amb tota humiliat i confiança: Senyor meu i Déu meu.. A viure donant testimoni de fe a tots els homes i dones, nois i noies. Participar amb tots de l’alegria de la trobada dominical amb el Senyor que ens diu: no tingueu por, soc Jo.

AL·LELUIA, ha ressuscitat.