Reflexió Quaresma: Diumenge IV

 Jaume Montaña Carrera, prevere

Diu el Senyor: Jo sóc la llum del món; el qui em segueix tindrà la llum de la vida- Jn.,8,12b.

Era cec de naixement, vivia en condicions de marginació perquè no hi veia, no podia dur una vida normal de treball, de família, d’oci, de participació en la vida del Temple. La tenebra, la foscor li mossegava el cor i li restava força, il·lusió i esperança d’un futur que no tenia possibilitats, no hi havia horitzó per a ell. Però, es trobà amb Jesús i tot canvià.

Jesús, presència viva de Déu entre nosaltres, ha estat la providència del Pare per l’home cec. Que això hem de ser nosaltres per els necessitats. És el que hem d’aprendre aquesta quaresma amb la pràctica de l’almoina. Educar la nostra sensibilitat per descobrir les necessitats dels altres i disposar-nos a ajudar-los.

Molta gent passava pel carrer, però solament Jesús va prendre com a seva la ceguesa d’aquell home i li donà el remei que necessitava. I la llum il·luminà la seva vida. De cop i volta, és un home nou. La llum de la vida el porta a professar la fe en Jesús. Nosaltres també, a través de l’almoina, hem d’arribar a Déu i estimar els homes; que l’almoina, expressió de la virtut de la caritat, ens purifica dels pecats. Ens dóna a conèixer germans amb els germans.

Depositaris de la llum de vida, fidels seguidors i deixebles del Senyor Jesús, hem de resplendir en mig de la gent com instrument de la providència de Déu que sempre ens fa costat i s’ha quedat visible en l’Església, habitatge de l’Esperit Sant.

Caminants a la llum de vida, vençuda l’ombra de la nit del pecat, siguin les nostres obres en la fe, l’esperança i la caritat portadores de felicitat en el goig de la resurrecció. Deixem que Jesús se’ns faci trobadís com amb el cec de naixement. Que, de la conversa amb Ell, sortim purificats i, com el cec, havent conegut Jesús el confessem com el Salvador. Per Joan evangelista, la nit és foscor, pecat, mort; la llum és vida, és gràcia;

Quaresma, temps de conversió, és oportunitat d’alegria i festa. Per això, enfortint i purificant la relació amb Déu i els germans, revestits amb la gràcia nova de batejats, il·luminem el cor i la ment, tot el nostre ésser a la llum de la caritat i de la vida per ser raó d’esperança per l’Església i els homes. Deixem que ens escalfi la llum de la resurrecció, penyora de vida eterna i de vida aquí a la terra.