Reflexió Diumenge IV durant l'any

 Jaume Montaña Carrera, prevere

 “Alegreu-vos  i  feu  festa, perquè la vostra recompensa és  gran  en  el  cel” Mt.,5,12a 

Avui, la celebració del diumenge ha de ser això, una celebració, una autèntica festa. Res de cares serioses i amb rictus de preocupació. Estem cridats a viure amb joia perquè sabem  què ens espera: la vida eterna. I aquesta comença aquí a la terra vivint, amb il·lusió, els projectes i propòsits que ens fem. Sempre d’acord amb l’evangeli, que és l’arrel de la nostra felicitat, que ens fa estimar-nos uns als altres com amics i germans. 

Certament, la vida és dura, però no per plorar. Als desafiaments de la vida hem de respondre amb decisió i confiança en la victòria final, que ja és aquí. Jesús, el Salvador, és la nostra esperança.  

Dels cristians s’ha dit massa, se’ls ha inculpat de massa seriosos, de cara trista, que no saben parlar més que de pecat, de sacrifici, de penitència. Clar que d’això en parlem i ho vivim. No podem amagar-nos de la vida, però no ens hi hem d’esclavitzar. Som lliures amb la llibertat del Crist. Per això sabem riure i estar contents, és fruit de la presència de l’Esperit en el nostre cor. 

Hem d’aprendre, i ensenyar als altres, a viure contents. Tenim en nosaltres l’Esperit de la festa. Perquè, si no, estem cridats a compatir en caritat amb els demés. Jesús anava de poble en poble curant la gent i predicant la Paraula. Les  benaurances són un codi per a la felicitat. Una felicitat no individual sinó oberta a tothom. Que es viu, s’acreix i comparteix amb tots. 

Molta gent va pels carrers amb cara de tristor, cansada i estressada, van al treball diari a disgust. Desperten al dia sense  il·lusió. Mirem cor endins i hi trobarem raons per a l’alegria. Déu és amb nosaltres. No perdem el temps, deixem a banda les tristors, que la nostra primera paraula sigui dir-li gràcies a Déu, i rebem el dia com un do del Pare per a la felicitat de tots.