Sant Francesc de Sales, patró dels periodistes

 Jaume Montaña Carrera, prevere

   Sant Francesc de Sales, home de cultura obert al diàleg amb la societat del seu temps, i de mirada esperançada al futur, era d’una personalitat rica en valors de l’Esperit, servidor de l’entesa entre les religions, els homes i les institucions. Home servidor de comunió des de la comunicació.

   Penso que el sant Patró demanaria pels seus “protegits” (els comunicadors) que fossin gent de seny amb un especial sentit, do, que els fes mestres i guies que els ajudés a fer el pas de la societat de la informació a la societat del coneixement.

   Francesc de Sales, avui, seria un home feliç només de veure les possibilitats que ofereixen els moderns mitjans de comunicació social per a la difusió de l’Evangeli, la promoció i defensa dels drets humans, l’apropament entre els pobles. Seria un crack de la comunicació. Restaria bocabadat davant la tècnica i tot l’entramat del procés de la comunicació.

   El que més reclamaria la seva atenció és la formació dels professionals de la informació i els usuaris. Que la clau de la informació està en l’usuari. Aquest té el poder a la punta dels dits: compra, o no, el diari, tria quin comprar, connecta o apaga la ràdio, veu, o no, la televisió, escull el programa. És l’usuari qui té el poder de decisió de prémer el botó del comandament a distància.

   Ara bé, també es posaria trist de veure que no sempre, el procés comunicatiu respon a la veritat ni és lliure. La gran amenaça que, com espasa de Damocles, pesa sobre el cap dels periodistes, i el parany a vèncer, és la manipulació. Manipulació que ve des dels interessos: de l’empresa, de la política, del mercat, de la religió, la persona que no sempre és respectada en la seva dignitat ni intimitat, etc. De tota aquesta “contaminació” en tenim mostres a diari.

   Educar-se per a la comunicació és una exigència de la societat i una necessitat per la persona que reclama una formació integral i continuada. A reptes nous, respostes noves. Avui, cal conèixer les tècniques i els entrellats de la comunicació si un no vol quedar aïllat de la resta de la gent, al marge de la vida social. En conseqüència, avui es parla d’educomunicació.

   La vessant ètica, cara humana de la comunicació, ha d’il·luminar tot el procés comunicatiu, que és molt variat i en continua evolució i progrés. I molt temptador per la quota de poder que té o de la que s’apropia. Actors i usuaris hem de tenir un sentit crític que ens permeti fer i ser transparents en el decurs del procés de la comunicació. Si els que són actors en el procés de la comunicació han de ser capaços d’escoltar i comunicar, dialogar i comprendre, els usuaris també. Per això, uns i altres han de tenir una coneixença professional del medi.

   Formar-se per ser un expert en tècniques de comunicació dóna molt a fer i el camí  és llarg. La funció dels mitjans de comunicació, que sempre s’ha dit que consisteix en: informar, educar i entretenir, sembla que avui està molt lluny del que ens donen els mitjans, que més aviat desinformen, deseduquen i fan perdre el temps.

   Però, no ens hem de posar catastrofistes. Hem de respondre amb el bo i millor de les notícies “d’església” per omplir de lletres i de paraules, d’imatges, el silenci i el buit que troba en els mitjans. No hem de tenir por als mitjans ni sentir cap mena de complexe sabent-nos David davant Goliat, aquest va ser derrotat i David fou el vencedor.

   Comprar un diari, escoltar la ràdio,veure televisió no és un acte rutinari, hem de ser conscients de la nostra elecció. Ser usuari dels mitjans és un compromís a favor de la veritat i de la bellesa, de la bondat i de la justícia, de la solidaritat i d’un futur millor. Donem gràcies a la ciència i a la tècnica pels avenços en la comunicació.

   A l’empara de sant Francesc de Sales, tinguem presents els periodistes, els usuaris dels mitjans i, també, tots el que fan possible que estiguem ben informats.

   Deia Aristòtil que l’home és un animal curiós, que vol saber. Amb la informació sadollem la nostra ànsia de coneixements i assolim la Veritat que és patrimoni de la Humanitat.