Reflexió Diumenge d'Epifania - Reis

 Jaume Montaña Carrera, prevere

"Hem vist com s'aixecava la seva estrella i venim a presentar al Senyor el nostre homenatge"

Estem tan ficats en les exigències de la societat de consum que la preocupació pels regals, avui és dia de reis, ens fa perdre la sensibilitat per estar al costat dels amics i família, curosos de donar bona acollida a Aquell que l’estrella anuncià als mags que plens d’alegria, retrobant l’Estrella que els portà fins els peus de Jesús, li oferiren or, encens i mirra.

 En Jesús trobaren el Salvador que, rebent els mags, va manifestar-se obertament a tothom com el Messies de tots els pobles. Avui, en la festa d’Epifania, Ell es manifesta com el do, el regal de Déu a tota la humanitat. També nosaltres, com els mags, hem de sentir-nos plens d’alegria d’haver retrobat, en mig el bruit del món, la creu portadora de gràcia que sobresurt per damunt de tots, i de tot, com a signe Salvador. Tots estem necessitats de Betlem per poder celebrar la Pasqua. El que s‘amaga als savis i entesos es fa conèixer del pobres i humils. El dia de reis, dia d’Epifania, ha de ser per a tots un redescobriment de Jesús, l’Emmanuel, el nen de Belem com el Senyor i Salvador.

Or, encens i mirra li oferiren els mags a Jesús. I jo, què li dono?

No és fàcil si volem donar del que tenim, no. Hem de donar segons el que som. Llavors sí que el nostres regals seran portadors de pau, d’amor, de vida. Perquè ja no es tractarà de donar coses sinó d‘oferir-nos nosaltres mateixos com donació al Pare. Perquè, a la llum de l’Esperit, sabrem estar frec a frec amb els necessitats, els marginats, els febles per ser forts en l’obediència a Déu. Pregoners de l’esperança que de la fe en fa resposta d’amor. Sense caritat no hi ha vida cristiana que testimoniar ni en qui esperar.

Avui, acabat el dia, s’apagaran els llums al carrer i deixarà de sentir-se la música que proclamaven el Nadal. Però no, no hem de quedar-nos a les fosques, ni sords ni muts. Fruit dels dies viscuts, ha de restar en els nostres cors la presència viva de Jesús que invita a seguir les seves petjades d’obediència al Pare i servei de caritat a tots.

Com els mags que tornaren a casa seva amb el seus cors plens dels records del que havien viscut a la cova, així nosaltres hem de donar, igualment, a conèixer el que hem viscut aquestes festes. La trobada amb Jesús, el Fill de Déu fet home que salva el món. Sabem, des d’ara, que Jesús segueix entre nosaltres irradiant amb la seva llum el caminar nostre de cada dia. Sense llums ni música al carrer, però Ell, el nen de la cova, viu en els nostres cors, la seva llum escalfa el nostre cor en vertadera caritat. Retem-li homenatge de fe, esperança i caritat. BON DIA DE REIS.