Reflexió Diumenge Quart d'Advent (Mt. 1, 23-a)

Jaume Montaña Carrera, prevere

“La Verge tindrà un fill i li posaran Emmanuel" 

A les vigílies de Nadal se’ns desvetlla el misteri: la Verge tindrà un fill i a més ens dóna, també el nom: Déu amb nosaltres.. El que anunciava Isaïes es compleix. L’esperança es veurà acomplerta. Déu és fidel ala seva promesa.

De l’estar alerta, verm passar a l’esperança activa i a saber-nos posseïts per l’Esperit Sant per arribar a avui i estar preparats per rebre l’Emmanuel, demà passat i ja avui. És la joia que ens brinda la celebració litúrgica en el do de l’Eucaristia.

El “verset” és una invitació a ésser oberts al do de Déu que ve a nosaltres. Un dir-nos que la paraula donada per Déu no resta mai inactiva, es compleix. És paraula que ens transforma a nosaltres posant-nos a disposició plena de la voluntat del Pare. Això sí contant sempre amb la nostra llibertat i voluntat de servir-lo, tots hi som implicats, i li posà Emmanuel.

Perquè Déu és amb nosaltres hem de saber, a la bestreta, estar amb tothom. Ell és el Déu de tots, de vius i de morts. Ell té la vida de la qual ens fa partícips per l’Encarnació. Ell és la nostra esperança, però no de boca, de paraula i de sentiments sinó de fets i vida que radicalment ens canvia i ens compromet en el pressent. La nostra esperança no és per demà sinó d’avui i per avui fent pressent el Regne de Déu aquí a la terra, en la història i el temps.

Servidors de l’Emmanuel hem de ser els seus testimonis de que amb Ell ha començat una època nova i definitiva, la gran esperança, s’ha complert fent-se, el Fill unigènit del Pare un més de nosaltres y com nosaltres amb l’encarnació. El món ha retrobat l’esperança que el purifica en la seva essència i dóna futur al progrés i creixement de les coses. Nous camins s’obren al diàleg raó i fe. Les joies i alegries, el dolor i el patiment, els invents i troballes dels científics trenquen les barreres de l’horitzó i es projecten fins el més enllà. La nostra esperança és molt més rica que l’aconseguir els petits èxits de cada dia.

Amb l’Emamnuel no treure’m del món el sofriment ni els mals però sí que sabrem carregar-nos-el sobre les espatlles i fer donar fruit de germanor i de lloança a Déu.

Sigui, l’Emmanuel, signe en el món de la pau i del perdó, de Déu, de l’Amor que de Belem  en ens du de la mà al Calvari per des del sepulcre Ressuscitar triomfant.Com diu Benet XVI en la seva darrera encíclica “en l'Esperança hem estat salvats”. L’Esperança té un nom: Emanuel, i una mare: Maria.

BON NADAL.