Reflexió Diumenge Tercer d'Advent (Is. 61,1)

Jaume Montaña Carrera, prevere

“L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, / m’ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts “.

En poques paraules, tan sols dos ratlles, se’ns ha dit qui som, quina és la nostra missió i a qui va dirigida.

Som els segrestats per l’Esperit, és a dir, no som nostres, pertanyem al Senyor que ens ha pres a part perquè fóssim els seus enviats, els anunciadors de la Bona Nova als desvalguts. Per això, caminem cap a Betlem per acollir i rebre, per millor conèixer el Senyor que neix en una cova, pobre i donat  a la seva missió. 

El primer i segon diumenge d’Advent se’ns ha dit: esteu alerta, aplaneu els camins. Avui se’ns desvetlla la nostra identitat  i dignitat que ens correspon d’enviats agafats per l’Esperit, per portar la bona nova,  feta opció pels desvalguts. I tot amb esperança activa, perquè no som nosaltres qui ho fem sinó  l’Esperit que ens ha escollit. No és per mèrit nostre sinó per benvolença del qui ens ha salvat pel seu Fill Jesús.  

Amb l’Esperit, ens ha estat donada la força dels escollits de Déu per donar testimoni, no de mi sinó del que m’envia. No sóc meu, sóc d’Ell i, així, sóc vostre, de tots. Pertanyo a Déu, no a mi, he entrat al gran  joc dels plans de Déu que vol la salvació per a tots els homes. Així, Advent és temps de vetlla, temps d’esperança, temps de testimoni, tot vivint, de preferència, servint als desvalguts. 

A la pregunta de la gent, ets tu el qui ha de venir o n’espere’m un altre? hem de respondre amb claredat, no de soles paraules sinó amb el testimoni de les obres de la nostra vida, que transparenten l’amor i estima del qui m’ha enviat. Obres a favor de la justícia, del benestar de tots, del desenvolupament i de la promoció de la dignitat de la persona humana, de la pau i del bé comú, de la coneixença de Déu Pare i Creador de totes les coses i éssers vivents.  

Gent d’esperança que vivim en mig d’un món confós, però que busca la veritat per donar resposta a les preguntes cabdals: d’on vinc, qui sóc, cap a on vaig, Sigui la nostra presència llum que il·lumina el camí i el caminar dels homes vers la plenitud del diàleg Déu-home, home-Déu, que ajuda la nostra pobresa donant-nos esperança, la vida nova en el seu Fill,que ara rebem petit nadó a Betlem.