Reflexió Diumenge Segon d'Advent (Lc. 3, 4-6)

Jaume Montaña Carrera, prevere

Apropant-nos a Nadal, avui, aquest segon diumenge d’Advent, ens demana que aplanem els camins, que obrim noves rutes al Senyor, diu:                  

“Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí / tothom veurà la salvació de Déu”

És aquesta una invitació que se’ns fa a nosaltres, no als altres, a tots sí, però a mi també, el primer. Si sé preparar els meus camins també reeixiré a fer-ho pels altres. Perquè els camins, fora de detalls, són comuns a tothom. El primer i principal, que podem anomenar l’autopista per a la Salvació, és el Bateig. Així ens parla l’evangeli, que dóna garantia d’arribar a bon terme, i sense pagar altre peatge a la bestreta, que donar gratuïtament –amb amor- el que gratuïtament hem rebut –amb amor -.

Obrir una ruta és fer-se un lloc en mig de la gent, caminant sempre endavant, atents als que tenim a la nostra vora per donar resposta als desafiaments que ens presenta la desgana de la veritat, el materialisme i la laïcitat, el plaer del sexe, el diner, el poder. Obrir rutes, aplanar, netejar de boscúria les sendes per donar pas al Senyor que ve a ajudar-nos, a guarir-nos del pecat i beneir-nos amb la seva esperança, és fer que tothom vegi la Salvació.

Diumenge passat se’ns demanava estar alerta, atents, vigilants esperançats en la vinguda del Senyor. Aquest diumenge se’ns diu que hem de fer-ho amb una esperança activa que està segura d’obtenir el que s’espera. Déu mateix s’ha compromès a complir la nostra esperança.

Obrir rutes i aplanar camins hem de fer-ho amb l’esperança que, animada per l’amor a Déu i els homes, es tradueix en fets nous de justícia que justifiquen l’home i li donen raó de futur. La caritat i la justícia ens donen la caritat social, deia Benet XVI, la caritat i l’esperança, a la una, ens fan fidels i perseverants en el camí de la fe. Hem de veure, per aprendre a donar millor testimoni cristià, què diu el Papa a l’Encíclica “Salvats en l’esperança", que signa aquests dies.

Advent és un temps que invita, de manera particular, a redescobrir l’esperança en els cors per servir la veritat i ser justos amb tothom estimant a cor obert.

Sense esperança no hi ha Nadal i Nadal no és res sense l’esperança, que és goig de Déu en el cor.

Siguem bons sapadors i obrim noves rutes al Senyor, aplanem els camins de Déu per l’home i de l’home a Déu.