Reflexió Diumenge XXXIV Ordinari - Festa de Crist Rei (Lc.,23, 35-43)

Jaume Montaña Carrera, prevere

I, finalment, hem arribat al darrer diumenge de l‘any litúrgic, s’acaba amb la proclamació de Nostre Senyor Jesucrist Rei de tot el món. 

L’evangeli és una mica enrevessat però reflexa la vida en tota la seva crueltat, rivalitat, maldat. Hem de dir que de l’arbre vell tothom en fa llenya. Jesús a la creu, clavat de mans i peus, és l’objecte de la burla i turment dels que s’ho estan mirant, insultat i escarnint. Ell calla i estima, fent de la creu el tron de la seva reialesa. A la creu té temps per al Pare...” a les teves mans encomano el meu esperit ”i per al bon lladre també té temps, tota l’eternitat: avui seràs amb mi al paradís. 

I jo, què li dic a Jesús? Li parlo com el bon lladre amb un acte de fe i d’humilitat, d’amor demanant perdó i donant-me a Ell, quan ningú em vol ni m’estima, quan no tinc a qui i on recórrer? 

Tot al contrari, és Rei no per rebre el nostre tribut d'homenatge i obsequis que podem fer-li, és Rei no per a rebre, és Rei per a donar. Donar la seva justícia, la seva pau, el seu amor, la seva vida. La gràcia de la vida en el do de l’Esperit Sant. 

I el que ens ha estat donat sapiguem compartir-ho amb els necessitats, ferma la nostra fe, l’esperança i la caritat. Perquè aquest és l’obsequi que Déu espera i vol de nosaltres, l’exercici pràctic de la caritat, de l’amor fratern. 

Jesús, el nostre Rei, no vol rés més de nosaltres, i per a nosaltres, que la felicitat a la terra pel coneixement de l’evangeli, preparació pel goig de la vida eterna amb el Déu Tri i Ú, amb la Mare de Déu i el sants. 

No tinguem por a la creu, en ella, tro de la reialesa de Déu, hi ha un lloc per a cadascú. 

Amb la fe de l’Església, jo confesso: “ Crec en Vós, Senyor meu i Déu meu, Rei de tot el món.”