Esperant el Bisbe

Jaume Montaña Carrera, prevere

D’uns mesos ençà la Diòcesi de Lleida, orfe de Bisbe residencial, està a l’espera del nou Bisbe que ha de venir. Espera que comença a ser neguitosa, fa massa temps que espera. I clar, les càbales no paren: qui serà el nou bisbe, com serà, què voldrà de nosaltres. Perquè ell també vindrà amb il·lusions i projectes. Sabrem rebre’l ?

Mirant papers i documents de l’Església, trobo un seguit de recomanacions de com ha ser un bisbe pel segle XXI. No oblidem que hi ha tot un Sínode dedicat als Bisbes, fou l’any 2001 a finals de setembre. Com resultats, em dóna aquest perfil de bisbe. Tot, molt interessant i alliçonador. 

Joan Pau II va dir: el bisbe ha de ser profeta de l’amor de Déu en un món materialista i hedonista. El cardenal Egan, de Nova York, en el Sínode va dir: el bisbe ha de ser MESTRE DE LA FE, SANT I SANTIFICADOR, PROFETA DE LA JUSTÍCIA. 

És tant el que es demana a un bisbe que sembla que volem més un SUPERMAN que no un home de carn i os amb les debilitats pròpies dels humans. Per això, necessita molt de la nostra pregària i del nostre acompanyament i amistat. Penso que la vinguda d’un nou Bisbe ha de ser un fort interrogant, un revulsiu per a nosaltres, cristians de carrer i de laboratori. Més que exigir-li a ell com ha de ser, siguem nosaltres els que, posats al seu costat, fem camí de Església missionera del Crist, el Salvador. 

Molt conscients de les realitats humanes i socio-geo-politíques del bisbat de Lleida, hem d’acollir el bisbe que vingui, però hem de fer-ho amb mirada de fe, guiats per l’Esperit i no per interessos humans. Hem d’ensenyar-li com som nosaltres, gent donada a la col·laboració sincera però crítics, volent assumir amb sentit corresponsable la tasca d’un laicat madur. I hem d’aprendre com és ell. 

I el que necessita un bisbe és estar en contínua formació, ha de ser home d’estudi i de ciència per poder donar resposta als reptes de la ciència avui, a les necessitats dels homes i dones davant els reptes dels avenços moderns. El diàleg fe-cultura, i amb els altres credos religiosos, demana una estructura intel·lectual ferma. Moltes exigències per a un sol home, d’aquí la importància de estar al seu costat i sostenir-lo amb la pregària i el testimoni, per dur a bon terme la seva missió episcopal. Como deia Sant Agustí, amb vosaltres soc cristià; per a vosaltres, bisbe. 

 Ser bisbe no és cosa fàcil, sols donar una ullada a l’agenda de activitats i compromisos espanta. No m’estranya que davant semblant panorama més d’un candidat es faci enrere. Qui és capaç de prendre sobre les espatlles tal responsabilitat? Però sí, el Vaticà acabarà trobant un bisbe per Lleida perquè el primer interessat en no deixar orfe el bisbat és l’Esperit Sant. Espero que sigui a no tardar.  

De la nostra part, fem el necessari per no espantar-lo. Oferim-li una fe esperançada que sap estimar i fer-se estimar, especialment dels pobres i oprimits. 

Al nou bisbe li demano, com sant i santificador, que ens guiï pels camins de la justícia alliberant-nos de les pobreses que marginen i són un greuge a la dignitat humana. De bon mestre en la fe, que ens ensenyi amb el testimoni de vida i no amb sermons plens de veritats, de vegades fredes i llunyanes del caliu de la vertadera caritat, que és amor que alimenta el cos i il·lumina la ment. Profeta de bons auguris que estima el món i que confia en la mà provident de Déu que dóna vida a l’home, a la ciència, a tota la creació encaminant-la cap a la plenitud de l’esser, animador del diàleg fe i cultura.

La pregunta de com ha de ser el bisbe ja se la feia Sant Pau i dóna la resposta a la primera carta a Timoteu.3,8-15, assenyalant les qualitats que han d’acompanyar al bisbe, ofici, diu Sant Pau, que és bo de desitjar i dóna el primer perfil del bisbe, fent relació d’un seguit de virtuts domèstiques, socials, pastorals. Això diu Sant Pau: el pastor d’una comunitat ha de ser irreprensible, marit d’una sola muller, sobri, assenyat, educat, acollidor, dotat per a ensenyar, de bon tracte, enemic de les baralles i del diner.

         Evarist, Anaclet, Joan, Jaume... no tinguis por a venir, et rebrem bé i t’estimarem, això sí, deixa de banda tot autoritarisme i prepotència. Siguis autèntic, transparent, no busquis les segones voltes a les coses. El poble és molt intel·ligent i sap entendre de seguida les intencions que mouen l’acció.

         No t’espanti la boira, vine aviat. La gent de la Terra ferma som de raça gegantina.