Reflexió Diumenge XXXI Ordinari (Lc.,19, 1-10)

Jaume Montaña Carrera, prevere

L’evangeli, avui, ens invita a fer de la celebració una festa i una mostra de joia i alegria, perquè la salvació ha entrat a casa nostra. Perquè ell, el Crist, la nostra salvació, ha vingut a casa nostra. Una vegada més, Jesús, el trobadís, amb la mirada encisadora (recordo també la mirada de Jesús a Pere i altres), s’ha trobat amb l’home que Ell tant estima i que ha vingut a salvar, que aquesta és la seva missió: portar als homes l’amor de Déu Pare i la vida en l’Esperit Sant.

Jesús buscava Zaqueu, Zaqueu buscava Jesús, i els dos es troben per sopar, a iniciativa de Jesús, però.

Tothom que era al sopar estava content i ho manifestava. Zaqueu, que comparteix els béns amb els qui havia estafat i els pobres, Jesús perquè aquell vespre havia entrat la salvació a casa de Zaqueu. Tots, menys els que s’ho miraven amb mals ulls, perduts per l’enveja. Només qui té un cor net es troba amb la salvació de Jesús.

Aquest evangeli ens demana estar atents a la crida de Jesús, que ens mira en aquesta celebració amb mirada i ulls d’amic, de salvador. Com Zaqueu, passem per sobre de barreres que impedeixen el pas cap a Jesús, per això purifiquem el nostre cor de tot convencionalisme social i anem directes a buscar Jesús, com Zaqueu que s’enfila a l’arbre. Com Jesús, que trenca també amb tot formalisme i s’invita a anar a casa d’un pecador. Quin escàndol, però Jesús hi va.

Trenquem les nostres barreres arquitectòniques, que impedeixen a l’ànima caminar cap a Déu. I siguem al lloc oportú, i al moment adient, allí on cal estar. Que quan passi Jesús ens trobi i pugui mirar-nos, i nosaltres donar resposta a la seva invitació. No ens faci por el pecat, Ell ha vingut a buscar i salvar el que s’ havia perdut.

Com Jesús i Zaqueu, siguem escandalosos i provocadors; el que importa és l’home i no els convencionalismes i costums. Déu va al fons del cor i, allí estant, transforma la nostra vida, i com a fills d’Abraham a tots salva. No ho oblidem, fruit de la participació a la taula del Senyor, en la conversió està la mirada als pobres compartint amb ells la riquesa de la conversió. Allò que fa que Déu ens miri amb ulls de vida eterna, en l’amistat, que és caritat, l’esperança, que és compromís de vida, i la fe que és donació al Pare.

I Zaqueu baixà de l’arbre i corregué cap a casa. Preparem , també nosaltres, la taula pel Senyor, que qui ens convida és Ell, hoste i amfitrió a la vegada.