Tots Sants 2007 (Mt. 5, 1-12)

Jaume Montaña Carrera, prevere

De tant en tant, la Litúrgia ens regala amb una Eucaristia extraordinària, com si fos una paga extra, que així hem de mirar la “Missa,” com un do i no pas com obligació.

Poc es parla, avui, del cel i dels sants. Sembla que els sants són d’un altre temps, que no conjuminen amb l’estil i model de viure d’avui, que està sotmès a la pressió d’una forta ona de laïcitat ratllant el laïcisme, de materialisme, fregant l’ofegament de l’esperit, que releguen el cel a una altra galàxia. No hi ha lloc per la utopia.

Les benaurances són lletra morta, sense vida per a uns; però, per altres, són vida i raó d’esperança. Les benaurances estan de plena actualitat, d’això en som testimonis els deixebles de Crist, que trobem en elles els senyals del camí, de la veritat i de la vida que ens fan home i dona nous per la vida en el Crist. Les benaurances són la lletra, en l’esperit, del full de ruta de la vida dels batejats.

Celebrar la festa de Tots Sants, en primer lloc és una invitació a saber donar gràcies a Déu perquè ens fa sants i, en segon lloc, és una invitació a la festa de la comunió plena de l’Església del cel amb l’Església de la terra. Que un i mateix és el Déu Tri, que ens fa sants fent-nos partícips de la seva vida divina.

Tots Sants és una festa per a la fraternitat, tots agermanats per un mateix Esperi, essent una sola Església que manifesta la plenitud de vida per sempre en l’eternitat, ja vivint la plenitud de la caritat.

Deixem que ressonin fortes i amb claredat les benaurances en el nostre cor; així, panellets i castanyes tindran millor gust d’amistat fent festa, cel i terra, en un mateix amor de servei a la justícia, a la pau, al perdó. Serem més sants perquè sabrem compartir.