Càritas o la caritat sostenible

Jaume Montaña Carrera, prevere

Per sostenibilitat entenem el profit, per i de les coses d’avui, amb la possibilitat, si no seguretat, de què demà seran també reals. Així, la sostenibilitat és una exigència d’avui per garantir l’accés, demà, de les noves generacions als béns i drets de la societat. I Càritas, per a la caritat, és garantia de sostenibilitat. Perquè no és anar en solitari sinó solidàriament uns i altres, organitzats.

Com en tots els ordres de la societat, la vida ha donat un canvi, més en les formes que en l’essencial, que permaneix. Així, Càritas és avui diferent d’ahir, però sense deixar de ser la mateixa. Les formes canvien, l’essència no. Càritas en la seva essència, és la mateixa perquè l’arrel íntima de Càritas és ser l’expressió de l’amor preferencial de Déu pels pobres. I Déu no canvia l’objectiu del seu amor.

Càritas diocesana de Lleida això ho entén i, així, en resposta als reptes d’avui i preparant-se pels de demà -encara que aquest any compleix els seixanta del seu naixement-, adopta una posició revisionista per millor dinamitzar la caritat a la diòcesi de Lleida. Vol ser revulsiu dinamitzador de la Comunitat diocesana. Amén del prestigi professional que ha de tenir Càritas, i la serietat amb què ha de treballar, Càritas necessita el recolzament de tota la comunitat diocesana per fer de la seva intervenció i sensibilització social una mostra de credibilitat davant la societat. Càritas es fa mereixedora de la confiança de tots perquè Caritas té en el cap i a les mans, fruit d’un cor que estima segons el batec de Déu, els més pobres i desvalguts. Sense deixar a banda els rics i benestants, que necessiten qui els desvetlli la consciència a favor de la justícia, que comença per la pròpia conversió al món de la pobresa.

Amb l’experiència del passat i atents als reptes de futur, l’avui de Càritas passa per una actuació revisionista, que assegura la seva sostenibilitat, per la fidelitat a la seva identitat per la que Càritas és, primer que res i fonamentalment, Església. És important, també, entendre la força de la dimensió social de la Caritat en la qual tant insisteix el Papa Benet XVI.

Càritas és una entitat de l’Església Catòlica que té per objectiu: promoure, orientar i coordinar l’acció social i caritativa de la diòcesi, amb la finalitat d’ajudar a la promoció humana i al desenvolupament integral de les persones.

Els valors de Càritas són els de l’Evangeli, per això insisteix en la urgent necessitat d’un repartiment més just dels béns de la terra, mitjançant les pràctiques de la justícia i la solidaritat, que formen part de les exigències de l’amor que han de viure els seguidors de Jesucrist.

Breument, els objectius que es proposa Càritas-Lleida són:

  • treballar perquè els més empobrits i indefensos tinguin unes condicions de vida més humanes,

  • atendre totes les persones que queden excloses de l’estat del benestar,         

  • animar la comunitat cristiana a unir Eucaristia, Missió i Servei,

  • sensibilitzar la societat sobre l’acció voluntària i el compromís social,

  • sensibilitzar la població sobre la realitat de la pobresa i l’exclusió social a Lleida.

Seixanta anys després de la seva aparició, el funcionament de Càritas recolza dues accions:

  • l’acció sociocaritativa

  • i l’acció d’animació de la comunitat:

    • Per l’animació i desenvolupament de les Càritas Parroquials

    • Per l’animació de la Caritat

I els grans projectes de Càritas són:

  • TROBALLES, que fonamenta la inserció social de les persones amb especials dificultats per treballar.

  • Atenció a les TOXICOMANIES, donant suport i atenció a les persones drogodependents i a les seves famílies. 

CÀRITAS-Lleida prepara, en ocasió dels seixanta anys, la celebració d’una ASSEMBLEA General pel dia 15 de desembre, on presentarà el pla estratègic pels propers anys. La participació a l’Assemblea va precedida d’una etapa preparatòria que inicia el dia 14 d’octubre i va fins el 2 de desembre.

Ja Sant Joan Crisòstom (347-407), un dels grans pares de la Doctrina Social de l’Església, comprengué que no era suficient fer almoina, ajudar els pobres de tant en tant, sinó que era necessari crear una nova estructura, un nou model de societat, un model fonamentat en la perspectiva del Nou Testament.