Reflexió Diumenge XXV Ordinari (Lc.,16,1-13)

Jaume Montaña Carrera, prevere

Avui, l’evangeli és un cant de reconeixement i de lloança a la fidelitat i a la prudència. Ens pot semblar, a primera vista, un fragment embolicat i difícil, quan en veritat és senzill i fàcil d’entendre, millor dit, de viure.

No es tracta d’anar per la vida fent trampes i signant documents falsos, ben al contrari. Però, sí que vol assenyalar, de manera especial, que cal obrar amb prudència assegurant el futur. S’han d’aprendre les lliçons del present i d’ahir per no fracassar demà. L’objectiu és la fidelitat.

Sempre, parlant d’aquesta paràbola, ens hi referim com la de l’administrador infidel. I potser ens equivoquem, és més adient parlar de l’administrador astut o prudent. El mateix Jesús així ho reconeix. Aquell, quan es veu amb l’aigua al coll, reacciona una vegada més al seu favor. Tant, que mereix l’elogi del Senyor, que el proposa com referent cara als bons per la seva astúcia. Però, alerta, no caiguem en el parany de confondre l’astúcia i la prudència, el càlcul utilitarista, la desconfiança o bé el temor i la indecisió segons la visió tan difosa que les identifica. Identificació que està molt lluny de la concepció recta d’aquesta virtut pròpia de la raó pràctica, que ajuda a decidir amb seny i valentia. Identificació que queda  molt lluny del pensament de Jesús.

Prudents o astuts? Certament, a la prudència és al que ens invita Jesús. A ser prudents, a actuar amb prudència ens invita Jesús, que no és passivitat ni conformisme sinó acció decidida segons les exigències de la prudència, virtut que disposa per discernir en tota circumstància el bé veritable i per escollir els mitjans adequats per acomplir-lo. És la virtut per la qual apliquem rectament els principis morals als cassos particulars.

És una virtut que exigeix l’exercici madur del pensament i de la responsabilitat. L’exercici de la prudència comporta un itinerari formatiu per adquirir les qualitats necessàries que l’acompanyen: la memòria, la docilitat, la solèrcia  (habilitat d’afrontar els imprevistos) són condicions de tipus cogniscitiu, la providència, la previsió, la circumspecció. La prudència es concreta en la vida social en dues formes: la prudència regnativa i la prudència política.

Finalment, recordem que la prudència s’articula en tres moments: aclareix i valora la situació; inspira la decisió i dóna impuls per a l’acció. El primer moment es qualifica per la reflexió i la consulta; el segon moment és el valoratiu de l’anàlisi i del judici,: el tercer moment és el de la decisió.

Prudent no vol dir apocat , al contrari, puig la virtut de la prudència capacita per prendre decisions coherents amb realisme i sentit de responsabilitat respecte de les conseqüències de les pròpies accions.

(Per complementar informació sobre la prudència recomano llegir els números 547 i 548 del “Compendi de la doctrina social de l'Església").