|
Reflexió Diumenge XXIV Ordinari (Lc.,15,1-32) Jaume Montaña Carrera, prevere
Avui va l’evangeli de joia, de festa, d’alegria, de goig en el viure la fe, ser creient i cristià en particular és viure l’alegria de la fe, saber fer del cada dia expressió d’amor a un mateix i al proïsme, a Déu també. Vejam si nosaltres sabem tenir la joia de la dona que retroba la moneda perduda, o la del pastor que troba l’ovella perduda. I no cal dir-ho, l’amor que és joia en el pare que recupera el seu fill que s’havia esgarriat, i l’alegria del fill que torna a casa que contrasta amb l’enveja del germà gran que no sap d’estimació. Avui, l’eucaristia és la celebració en la festa i l’alegria de viure compartint i obert als demés i d’aquests els més necessitats. És aquest diumenge un dia per aprendre a viure en joia i a estar contents amb la felicitat pròpia i la del proïsme. Estar contents tots amb tots no és fàcil però sí possible quan busquem l’alegria que ve de Déu i està en l’íntim del cor, i en els altres. Hem de saber fruir de l’alegria que neix en Déu i a Déu ens porta, una alegria que, perquè humana ens endinsa en Déu i per ser divina ens sacia de felicitat. Tampoc hem de ser il·lusos, hem de tocar de peus a terra i llavors trobem que no tot és flors i violes, la vida és dura i amb molt de sofriment, els ulls ploren amb llàgrimes de dolor i desesperança, de ràbia i també amb llàgrimes de festa i joia, perquè plorar purifica el cor i disposa a l’amor de reconciliació. Amb llàgrimes de felicitat el pare acull, en una abraçada, el fill que torna a casa. Per ser feliços hem de saber plorar. Sense una especial sensibilitat per al bé i de rebuig del mal no podem saber res de la felicitat, de l’alegria ni de la joia. Demanem a Déu que les llàgrimes amb que plorem els dols purifiquin els nostres cors i puguem viure la l’alegria veritable que és fruit de l’Esperit que habita en el nostre cor, són els fruits: amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa i domini d’un mateix (Gal.5,22). Qui està amb Déu viu la vida amb tot el pes del dia amb alegria amb els que estan contents i confortant els tristos, perquè sap i entén d’amor. Sap esbrinar en la lluita per la vida la llavor del regne del Déu, que és taula del banquet celestial fet eucaristia. |