Reflexió Diumenge XXIII Ordinari (Lc.,14,25-33)

Jaume Montaña Carrera, prevere

Amb un altre cop d’efecte, Jesús es presenta avui. És el Jesús que demana als seus seguidors atenció i que l’escoltin. De cop i volta, Jesús, girant-se i mirant la gent que el seguia, diu amb tota solemnitat i serietat: si algú vol venir amb mi i no m’estima més que el ...qui no porta la seva creu no pot ser deixeble meu... De tant en tant, Jesús fa aquest tipus de advertiments o mode de cridar l’atenció per redressar pel camí del regne del cel, els seus que, fàcils als interessos del món, s’obliden de la vertadera vocació de l’home, la crida al cel.

Jesús és clar i contundent, demana un amor i donació plena a Ell, no pot haver-hi altres amors. Clar que hem d’estimar els pares, però ha de ser sense que aquest amor impedeixi l’amor i seguiment de Jesús, és més, ha de reflectir-lo en la pròpia vida. Els nostres amors no han de ser possessius, aquest és sols de Déu, el nostre amor ha de ser de donació a Aquell que es l’únic que pot donar-nos vida per sempre. Prendre la creu i caminar amb Jesús no vol dir carregar-se de mals i de dolors, al contrari, es prendre’s la vida estimant-la i compartint, amb els demés, la caritat que ens fa cristians. Carregar la creu és dir sí a la vida esperançada en la resurrecció, vivint sempre l’amor que ens allibera del mal i ens fa ferms i decidits en la practica del bé.

Cal tenir una ferma personalitat per ser seguidors de Jesús. Cal saber ser llest, haver aprés la ciència del bé, de la justícia, de la veritat, de la vida, etc. Hem de saber planejar molt bé el sí a la fe de cristians. Ser cristià no és un entreteniment, és posar en joc la vida a la terra i al cel. I amb la vida no s’hi pot jugar.

I, per si de cas Jesús no les ha dites prou grosses, per si no ha quedat prou clar a les oïdes dels deixebles, afegeix: ningú de vosaltres no pot ser deixeble meu si no renuncia a tot el que té. Quan calculem sobre les possibilitats de la nostra vida cristiana, no hem de fer-ho contant amb les nostres soles forces, hem de tenir en compte que contem amb l’ajut de Déu que ens crida a viure el seguiment de Jesús, a ser els seus deixebles vivint a l’empar de l’alè del seu Esperit. El càlcul hem de fer-lo no segons les regles de la matemàtica sinó al tarannà de l’Esperit que viu en nosaltres.