Reflexió Diumenge XXII Ordinari (Lc.,14,1,7-14)

Jaume Montaña Carrera, prevere

Aquest evangeli és molt adient pels dies d’avui. Ens parla del sortir a la ”foto” –no et posis als primers llocs-, també dóna peu  per un capítol de la tan debatuda qüestió de l’assignatura “educar per la ciutadania –convida a qui, a la bestreta, no pot convidar-te-.  Clar que el que cal és tenir molt decidit de quina ciutadania parlem. Perquè la nostra és una ciutadania per al cel, que volem educar aquí a la terra.

La “foto” no és, per nosaltres, un testimoni gràfic d’un record del passat, un aparador de mèrits adquirits. La “foto” és un compromís adquirit per treballar per un futur millor, tots en comunitat i responsabilitat que crea comunió i dóna esperança. Pel respecte i promoció de la dignitat humana, respectant la llibertat de cadascun  en el foment dels drets humans. No podem oblidar que la nostra és una ciutadania que, oberta a la transcendència, viu aquí a la terra segons la Paraula reveladora de Crist, que per la mort i en la resurrecció ens desvetlla l’avui ric en esperança del demà.

No és la nostra una ciutadania per la competitivitat en l’agressivitat i el dissens sinó en la solidaritat i el consens, en harmonia i  corresponsabilitat. Deixem que ens reconegui els mèrits Aquell que pot i nosaltres siguem ciutadans honestos i treballadors per la causa de la justícia i de la pau, per la comunió i la vida.

Els creients deixebles de Crist mai obliden que el nostre full de ruta cristià s’inspira en els deu manaments, en les benaurances i el manament de l’amor. Perquè la nostra doble ciutadania de cel i terra arrela a les fonts de la vida, la mà de Déu creador i en el Crist amb l’Esperit salvador. I, per la pràctica de la vida diària, tenim com clau de volta les quatre virtuts cardinals: prudència, justícia, fortalesa i temprança.

La prudència és la virtut que disposa la raó pràctica a discernir en tota circumstància el nostre veritable bé i a escollir els mitjans justos  per aconseguir-lo.

La justícia és la virtut moral  que consisteix en la voluntat ferma de donar al proïsme allò que li és degut. La justícia envers Déu s’anomena virtut de la religió.  Envers els homes, disposa a respectar els drets de cadascú i a establir, en les relacions humanes, l’harmonia que promou l’equitat amb referència a les persones i al bé comú

La fortalesa és la virtut moral que  assegura, en les dificultats, la fermesa i la constància en cercar el bé.

La temprança és la virtut moral que modera l’atractiu dels plaers i procura l’equilibri en l’ús dels béns creats.

Quan ens convidin, anem-hi amb cor  planer. Quan convidem, fem-ho sense manipulacions.