Reflexió Diumenge XX Ordinari (Lc.,12,49-57)

Jaume Montaña Carrera, prevere

Avui, sense esperar-nos-ho, d’imprevist, Jesús se’ns manifesta tal com és i com pensa. Podem dir que ens fa veure el “rostre ocult de Jesús”. Allò amagat que no coneixíem es fa conèixer, i de quina manera. De cop i volta, amb un cert aire tronador. Com si d’un revolucionari es tractés, algú que no sap d’acords i consens, d’un Jesús radical i que posa radicalitat en la vida dels altres, i la pròpia. Rés d’acomodacions i sí molt de justícia i veritat. Jesús es pren les coses seriosament,. amb la seva missió no hi juga.

És home de pau i de justícia però no un beneit. Per això, presenta la seva acció, a vegades, feta de contradiccions. És desconcertant per fidelitat a l’obediència al Pare, per fidelitat a l’alè de l’Esperit Sant, el seu guia i mentor, per l’amor amb què estima la humanitat. És així com nosaltres hem d’aprendre a estimar i a sevir: amb criteri propi i no a remolc, segons el parer d’altres. Aquest evangeli ens demana viure amb criteri propi, no aliè. Ens demana que sapiguem tenir i prendre decisions segons la pròpia consciència i, així, encara que aparentment porti divisió a casa, a la llarga és beneficiós perquè, en el vincle de la pau i de l’amor, el tenir pensaments diferents els uns dels altres no és motiu de baralla sinó riquesa de béns materials i/o espirituals. La guerra i la divisió, del foc del quals parla Jesús, no són principi de ruptura, de trencament sinó de comunió fruit de l’obrar segons consciència.

Jesús, Mestre i Senyor, és punt de referència per a tots els qui volen viure segons l’ensenyament de l’evangeli. Com Ell, també nosaltres hem de revolucionar el món. La civilització en l’amor, la civilització en la vida, la civilització en la justícia són el nou estil de fer per construir la societat com casa de tots i goig per al nostre cor. Els pobres i necessitats, els marginats han de ser els primers i privilegiats en fruir de la nostra fe i caritat; ferms en l’esperança, siguem testimonis vius de la presència de Déu entre nosaltres.

Avui més que mai, ens fa falta tornar la mirada vers Jesús i, com Ell, viure al caliu del foc de l’Esperit i encendre tot el món en el desig d’una vida que va mes enllà del cada dia aquí a la terra per viure amb la il·lusió de fer el cel realitat entre nosaltres. Experts en la lectura de la història, hem de saber llegir els signes (els fets) de la vida descobrint en ells les possibilitats d’una vida que s’obre al demà, compartint tots els mateixos camins que ens porten al camí de la felicitat.

És cosa nostra decidir de la vida. El Pare ens ha fet lliures i amb intel·ligència perquè sapiguem escollir el que ens convé i ens ha donat la llibertat perquè ens fa responsables dels nostres actes i capaços de penetrar en els misteris de la vida.