Reflexió Diumenge XIX Ordinari (Lc.,12,32-48)

Jaume Montaña Carrera, prevere

I tu estàs a punt?

D ‘entrada m ‘agrada aquest evangeli, li trobo com un tuf franciscà que hem pren el cor. Em sorprèn aquest Jesús, que amb la seva senzillesa i netedat de cor, ens desvetlla el rostre del Pare que no és un Déu justicier sinó l’amic que res li nega al company de camí, talment el Pare que no abandona els seus fills. Que treu la por i ens dóna la participació en la seva herència: el Regne. 

Nosaltres, per contra, ens armem d’artilugis de seguretat, comprem i posem reixes a portes i finestres, però la por no ens deixa i igual sentim inseguretat i la por no marxa. Però Jesús, com un il·lús, insisteix: no tingueu por, i diu el perquè: el Pare ens estima i està amb vosaltres. I, alhora, ens dóna la clau del nostre alliberament. Nosaltres ens revestim de cuirasses protectores i Ell ens demana que ens despullem del que es la nostra protecció: la riquesa, i ho donem als pobres. 

Diga’m on tens el teu tresor i et diré on tens el cor, és a dir, et diré quina és la teva llibertat, la teva justícia, el teu amor, com és la teva vida. Hem de fer stríptis de la riquesa, hem de fer un espectacle de la pobresa que atrapi els ulls de tots al servei dels pobres i desvalguts. Deixa’m veure en la teva nuesa la reialesa i el senyoriu de l’amor a Déu i a tothom. Fes-me partícip dels valors del regne aquí a la terra. La nuesa, en nom i pel Regne, és vestidura resplendent que ens revesteix amb la vestidura d’eternitat. La nuesa de tota riquesa no és ofendosa ni humiliant, li dóna al nostre cos una bellesa que, fruit del do de l’Esperit Sant, ens fa estimar la nostra carn. No hi ha bellesa més nua ni nuesa més bella que la que s’identifica amb el Crist mort nu a la creu. L’home i la dona nus per amor al Regne són la meravella de la creació. 

No tinguem por a l’estríptis ni a la dansa dels set vels en nom de la pobresa. L’home i la dona estem fets per no tenir por, per viure en la veritat i la caritat, en la creença de Déu que és amor. 

Estiguem a punt, promptes. Amb la llàntia encesa il·luminant el nostre camí a Jesús í el camí de Jesús a nosaltres. No ens faci por la nuesa de la riquesa; en la creu, fou glòria de resurrecció.