Reflexió Diumenge XVIII Ordinari (Lc.,12,13-21)

Jaume Montaña Carrera, prevere

Vols assegurar-te la vida ? Fes-te ric als ulls de Déu.

Ser seguidors de Jesús, deixebles de l’Evangeli, no és gens senzill. Sovint, ens fa entrar en contradicció amb nosaltres mateixos. Som uns tipus estranys en mig del món. Preferim la veritat a la mentida, l’amor suau i tendre de la comunió entre els esposos que la passió que enganya els sentits, etc. 

Tots busquem la riquesa, assegurar la vida i no tenir maldecaps, que mai falti res per viure bé. Tothom vol ser ric i la societat ho facilita, si no ser rics al menys sí podem viure com rics. No fa falta tenir diners, basta amb tenir la tarja de crèdit i, a viure... El diner de plàstic fa miracles, però falsos. I és sobre la falsedat d’aquest diner i de la riquesa enganyosa, que avui és i al rato no, que Jesús ens alerta en aquest evangeli d’avui. Direm que Jesús s’avançà als temps i fa una crida a l’home perquè no erri el camí que en la societat de consum viu d’aparences. 

No és l’acumulació de béns, l’abundància de riquesa, lo que ens pot donar seguretat i garantia de vida. La felicitat no la dóna les moltes o poques pòlisses d’assegurança. La pau interior i exterior, la confiança en la vida i tenir il·lusions, grans projectes de vida, són possibles i es viuen amb satisfacció quan les riqueses no barren el pas a la justícia i ajuden a viure amb caritat. La riquesa grata als ulls de Déu és la que compartim amb els necessitats i posem al servei d’un món i una terra millors. 

Fóra un error molt gran, pensar que Jesús estigmatitza la riquesa. No és aquest el seu pensament, la riquesa és un do sortit de la mà del Pare per goig de tothom i benestar i creixement de tot el món. Quan Jesús ens diu: estigueu alerta, vetlleu i feu atenció, no condemna la riquesa, fa una crida a la consciència dels homes i dones per a què no es deixin enlluernar per la felicitat fugissera que ofereixen el diner, el poder i...altres. 

En paraules d’avui, del temps que corre, hem de dir que no hem de deixar-nos dominar per la indolència de les vacances i el tot val. Els béns són per l’home, no l’home pels béns. I els béns venen de la mà de Déu perquè aquest, ric als ulls de Déu, frueixi de felicitat ara aquí a la terra i demà al cel. 

Com diu la dita: al sac i ben lligat. No hi ha vincle més fort que l’amor.