Reflexió Diumenge XVII Ordinari (Lc.,11,1-13)

Jaume Montaña Carrera, prevere

Tu còm reses? I tu què demanes?

Saber resar i tenir una pregària sortida dels llavis de Jesús és un luxe que no tothom es pot permetre. Per això, aquest luxe hem de pagar-lo. Com? Resant amb tota devoció i confiança, sabent, a més, que serem escoltats.

Jesús ens diu com resar i què demanar amb la seguretat de què serem escoltats. Demaneu i se us donarà, truqueu i us obriran. I per no errar ens diu que el Pare dóna l'Esperit a qui li demana. Busqueu i trobareu.  

I cal pregar amb insistència, amb constància, amb fidelitat, amb confiança. Vistes així les coses, hem de dir que cal aprendre a pregar, ens hem de deixar ensenyar pel Senyor de la pregària: l’Esperit Sant, estant mol atents a les realitats i necessitats de la vida, La pregària no ens allunya del cada dia, al contrari ens hi fica més endins, si no repassem el Pare Nostre i ho veurem. 

Com feren els deixebles a Jesús, demanem-li, també nosaltres, que ens doni una pregària, que ens faci redescobrir el Pare Nostre, que desvetlli en els nostres cors l’afany i el desig de pregar i que ens puguem veure ajudats d’una pregària sortida dels seus llavis. 

Diga’m com reses, què demanes i sabré de la teva fe, de la teva caritat i de la teva esperança. I podré conèixer en tu la presència del Senyor que prega a Déu com  al Pare. Tant de bo ens coneguessin com gent, família, comunitat d’orants i els fills preguntessin als pares, els esposos entre ells i amb els del carrer demanant ensenyeu-nos a pregar, doneu-nos una pregària que ens faci pregar amb sinceritat i amor de germans, fills de Déu el Pare.

Partícips del do de la pregària, preguem contents, El Senyor ens escolta, és Ell qui anima la nostra pregària.

Bon estiu.