Reflexió Diumenge XVI Ordinari (Lc.,10,38-42)

Jaume Montaña Carrera, prevere

En el ple del fort de l’estiu, és bo trobar-se amb l’evangeli d’aquest diumenge que invita a la pau i la serenor, al descans i a l’aprofundiment del tracte amb els altres i amb el Senyor. És un evangeli refrescant per l’esperit i el cos. És d’agrair la narració de Lluc que fa un retrat bonic de cadascú dels personatges, tots ells donen harmonia al conjunt, el contrast entre Marta i Maria i, al centre, Jesús. Tots envoltats d’una aura de misteri que no deixa acabar de fer conèixer la seva personalitat. El misteri del jo sols es deixa entreveure. 

No tothom va de vacances, però l’evangeli sí que val per a tots, vacancers i no. Quins valors posa de relleu aquest evangeli? Així, a primera vista, per a mi són: l’acollida, l’escolta, el compartir, l’amistat i la confiança. El respecte per l’altre i la consideració per un mateix. 

Marta, atrafegada en les mil i una coses que li corresponen per ser una bona amfitriona, carrega amb tota la feina de fer “coses”; Maria, d’altra banda, s’està tranquil·la a l’escolta de la paraula de Jesús. Una activa i l’altra contemplativa i Jesús, al mig, donant compliment a les necessitats de cadascuna sense menyspreu de l’altra. Al contrari, buscant la complementarietat de les dues. 

L’important és escollir la millor part. Cosa que s’aconsegueix no per l’afany amb què estem fent una cosa sinó com s’està fent, per què i per a qui la fem. No podem deixar de banda  l’actitud interior que dóna ànim, color, vida  al que fem. Hem d’aprendre que la felicitat no està en el cúmul de coses que fem i com més millor sinó en saber fer ben feta la que fem. La serenor d’esperit és cabdal  per la felicitat. I el sentir-se reposat també. 

Com Jesús, entrem a casa de qui ens acull; com Marta i Maria, siguem acollidors dels que venen a casa nostra. L’hospitalitat és un valor que tots els pobles han cultivat, no permetem que l’estrès, el consum i el materialisme, l’egoisme ens facin tancar les portes de casa. La porta oberta és senyal de casa bona per ser casa de tots. 

Y... Jesús passava per allí i entra en una casa... La resta és cosa nostra.