Reflexió Diumenge XIV Ordinari (Lc.,10,1-12.17-20)

Jaume Montaña Carrera, prevere

Una vegada més, Jesús se’ns presenta com preocupat per les coses del Regne. Més que preocupat, hem de dir que està interessat pel Regne i fer-lo conèixer de la gent. Interès de Jesús que és gratuït  sempre a favor del beneficiari, no pas per a Ell, pels altres. 

La urgència per la predicació del Regne fa que Jesús enviï, per davant d’Ell, com un equip de missioners que li preparin el camí i disposin el cor de la gent a rebre, amb joia, la Paraula que els serà predicada per Jesús. Prèdica dels enviats que va acompanyada de fets prodigiosos i amb la recomanació de la pregària demanant servidors a favor del Regne, aquí a la terra. 

I tornaren contents de la seva correria apostòlica parlant-ne obertament a tothom. És la primera acció d’apostolat feta per seglars o laics de què tinguem notícia. Els primers predicadors de la Bona Nova no foren bisbes, capellans, religiosos, religioses. Foren seglars, membres del Poble de Déu, diem nosaltres avui, en aquell temps es deien deixebles de Jesús.

Això sí, sortiren a predicar no pel grat del seu caprici sinó obeint a un manament del Senyor, són els primers enviats de l’Església que s’està constituint. Els laics és el millor potencial de fe, esperança i caritat de què disposa l’Església. Al seglar o laic, com es diu en l’argot eclesiàstic, per missió de batejat li correspon estar ficar per tot racó i raconet del món, fent conèixer la presència del Regne en mig nostre. Avui pot ser un dia propici que desvetlli en nosaltres el desig de conèixer millor l’essència que constitueix el “quid” del laic. Podem llegir el capítol 4 de la Lumen gentium  –constitució dogmàtica sobre l’Església, del Vaticà II-. 

I què podien predicar aquells deixebles si eren gent sense estudis, ni sabien de llibres de teologia i filosofia? Per explicar el grans misteris de Déu, Jesús no els n’havia recomanat cap.  Al contrari, els recomanà no dur més que lo posat i fiar en Déu. Doncs, van parlar del que vivien, de la seva pròpia experiència de fe, del que compartien i havien après de Jesús convivint amb Ell. De la ciència de la vida. El testimoni de vida és la millor de totes les predicacions, la vida convenç.

Ens diu l’evangeli que és característica de l’evangelitzador ser portador de pau, home/dona del compartir. Alegrem-nos perquè el nostre nom estigui  inscrit al llibre del cel.