Reflexió Diumenge XII Ordinari (Lc.,1,57-66.80)

Jaume Montaña Carrera, prevere

Joan Baptista és el personatge central que pren totalment la nostra atenció en la celebració eucarística d’avui. Irromp en la nostra història amb la força de qui és portat per l’Esperit i ha estat ungit amb missió de profeta. D’aquí, que trobem en ell un reguitzell de coses i maneres de fer que ens són estranyes. Atípica la seva concepció i el seu naixement; atípica la seva vida, ho és també la cerimònia de la circumcisió, en la imposició del nom i el recuperar la parla Zacaries, el pare. Déu és l’amo de la nostra vida, no els costums i tradicions dels homes, tot i que aquests són importants per l’arrelament en un poble, una terra, però el que val, per la seva transcendència, és la voluntat de seguir l’alè de l’Esperit que s’imposa per sobre els nostres desitjos. 

Personatge llunyà en el temps i estil de vida (vestit, menjar, descans, predicació, radicalista ratllant el fonamentalisme), la seva presència és incòmoda i incòmode. La seva companyia no passa desapercebuda. És el profeta al que tothom li agrada tenir per amic, avui com ahir ens agrada presumir. Conèixer un sant és privilegi de pocs. I també una gran responsabilitat.  

Nosaltres som els profetes d’avui, els que hem d’anunciar la Bona Nova a tots els pobles. La veritat de l’evangeli, la vida de Jesús i el seus deixebles són patrimoni de tota la gent de bona voluntat. És responsabilitat i missió nostra saber-ne donar testimoni. D’aquí, que del caràcter profètic del baptisme, en què hem estat batejats, també se’ns demana a nosaltres de ser “atípics” en la nostra manera de ser, de comportar-nos, de pensar, de parlar... 

Màrtir de la fidelitat a la veritat, identitat radical de comunió entre el que predica i viu, Joan baptista és, per a tots, una lliçó i punt de referència pel servei a la missió que li fou encomanada, i ara ens ha estat confiada a nosaltres. El despullament de les coses terrenals, segons és presentat, corre el risc de distreure’ns de la veritable força de vida que l’anima, en la seva persona es manifesta la veritat de Déu, que ha projectat per l’home la salvació. Joan Baptista, aprèn, en el desert, a trobar i escoltar la veu de Déu que omple la immensitat del desert amb el seu esperit de vida.  

Al desert, es prepara Joan B. abans de sortir a anunciar el baptisme de conversió. Al desert, es preparà Jesús per sortir a predicar la Bona Nova del Regne. Al desert, hem de saber estar nosaltres per ser testimonis de l’amor de Déu. Batejats amb aigua, purificats pel foc de l’Esperit,  com Joan Baptista hem de ser fidels a la missió encomanada en el nom que hem estat batejats: la Santíssima Trinitat.