Reflexió Diumenge XI Ordinari (Lc.,7,36-8,3)

Jaume Montaña Carrera, prevere

I de nou, estem en els diumenges del temps ordinari, amb la lectura de l’evangeli segons Lluc que, per cert, avui, ens presenta la imatge d’un Jesús que es deixa estimar i que és sensible als afalags. I es manifesta agraït de cor anant més enllà del que pot ser l’acció humana: et són perdonats els pecats, diu a la dona. 

La dona -dita Magdalena- el fariseu -l’amfitrió- i Jesús són els protagonistes, i la taula al voltant de la que es dóna tota l’escena, I, avui, també hi som nosaltres, com convidats participant de la taula eucarística. La dona, tota decidida, trencant les convencions del temps s’obre pas i es posa al mig de l’escena acaparant l’atenció de tots. I Jesús l’acull i exalça davant tots. El seu mèrit és el penediment dels pecats i la confiança -amor que manifesta a Jesús a la qual misericòrdia es confia, fent-se com absent dels comentaris d’altres. Ella és beneïda per Jesús, i l’amfitrió, que sembla que era qui havia de ser l’honorat en surt alliçonat, invitat a corregir la seva conducta. És allò de la palla a l’ull de l’altre i no veure la biga del meu. I jo, on estic, quin paper hi jugo en tot això, ens hem de preguntar. 

Aquest és el nostre Senyor Jesús, el que perdona, el que dóna vida nova, el que penetra l’íntim dels cors però per invitar a tots a participar de la taula de la nova aliança en Ell, l’Eucaristia. Participar de la taula de l’Eucaristia és un compromís de caritat pràctica i eficaç vers el germans necessitats ja de bens materials, ja de bens espirituals, com el perdó en el cas d’avui. L’Eucaristia és com una caixa de pandora però d’on es treu tota classe de bé i de béns. 

Simó havia estat mal educat amb Jesús, l’havia menyspreat no complint amb Ell les més elementals normes d’educació que prescrivien com rebre un hoste a casa. Caldrà que revisem la nostra conducta en rebre Jesús a casa nostra, a la nostra vida. Som com el fariseu Simó o com Magdalena la pecadora? O simples espectadors que deixem passar la vida davant els nostres ulls sense obrir els cors a la bondat de la gent que ens envolta i les seves necessitats?

A semblança de Jesús, hem de deixar lliure el cor per estimar a qui sigui que vingui a nosaltres; en un segon pas, serà cosa de la intel·ligència analitzar la conveniència o no del què pretenem fer i, finalment, amarats de bondat podrem ser justos, fer justícia portats de la mà misericordiosa de Déu.

Sense l’experiència del perdó, no es pot saber què és estimar. Jesús és el Senyor del perdó. Cuidar les formes és una manera d’expressar l’abundor d’amor en el cor i la bona educació espiritual.