Reflexió Diumenge de Corpus Christi (Lc.,9, 11b-17))

Jaume Montaña Carrera, prevere

Temps enrere, el Corpus era celebrat el dijous següent al diumenge de la Trinitat; en l’actualitat, és el diumenge següent a la Santíssima Trinitat.

Sembla, la celebració del Corpus, com una invitació especial a entrar en el coneixement del misteri de l’eucaristia abans de trobar-nos, cada diumenge, al voltant de la taula eucarística, el pa compartit per tots i ofert pel Crist. És com fer boca pel que serà viure el testimoni de caritat de l’Eucaristia al llarg de tots el diumenges de l’any i altres celebracions eucarístiques.

El dia de Corpus ens porta molts bons records a la gent mes gran, dia d’exaltació en l’adoració del Santíssim i pregaria personal i comunitària quan es feia l’Exposició. Tot segons aquells temps i el que era propi de la pietat popular d’aleshores.

Avui altres temps, altres idees, altres exigències que, sense deixar els actes i manifestacions populars, demanen un compromís social-polític a favor del canvi en la societat per acabar amb la pobresa, la marginació i tants altres flagells que nafren la vida i humilien l’home. Són temps que demanen solidaritat i compartir, però fruit de la riquesa de vida interior que facilita la conversió de cor per ser tots germans, no oblidem que Corpus és el dia de caritat. D’una caritat que dignifica els homes i dones que es donen al servei dels més necessitats. Jesucrist és l’exponent per excel·lència.

Déu és amor i el Sagrament de l’Eucaristia, són els dos escrits de Benet XVI que posen al dia, quant a llenguatge i exigència, la participació en l’Eucaristia i el fet de ser deixebles de Jesús que es lliurà a la creu per nosaltres. Memorial que celebrem a l’Eucaristia. Tinguem en el cor aquest dos escrits i trobarem en ells la clau per entendre el desafiament que ens presenta la multiplicació dels pans de què parla avui Sant Lluc.

L’evangeli, la multiplicació dels pans, ens diu que hem d’afrontar de cara els problemes del món i que, amb solidaritat i compartint les coses, tenen solució. Qui va amb Jesús no dóna l’esquena als necessitats i la seva resposta no és en solitari sinó sempre amb Jesús i per Jesús. Tampoc qui necessita es trobarà sol, Jesús està en ell sense distincions; tots, uns i altres, vivim en Crist la manifestació de la nostra dignitat humana que està en diàleg franc, humil i sincer, que té com interlocutors Déu i l’home.

No oblidem mai els pobres. Col·laborem amb Càritas, Mans Unides i ONG’S, la parròquia... La nostra caritat ha de ser resposta a l’amor de Déu i a la necessitat  del sofrents. I Jesús els digué: feu-los seure, i doneu-los vosaltres de menjar. I en sobraren dotze coves.

Dia de Corpus, dia de Caritat, és l’hora de fer pràctic l’amor al proïsme necessitat i a tots.