Reflexió Diumenge de l'Ascensió (Jn.,24,46-53 )

Jaume Montaña Carrera, prevere

I, per fi, el dia esperat i alhora temut ha arribat. Jesús se’n torna al cel junt al Pare. Però, com fa dies ho anunciava als deixebles, els confortava perquè no tinguessin por. Però abans d’enlairar-se, de deixar-los a terra, renovà la promesa del do de l’Esperit Sant; no queden sols; amb l’Església, acollidors del do de l’Esperit Sant, ells han de continuar l’obra iniciada pel Crist, fer conèixer arreu el món la Bona Nova de la Salvació i viure en comunió d’Església donant testimoni de caritat i servei. Ell, al cel estant, els deixebles a la terra, tots en una mateixa comunió d’Esperit acomplim l’obra redemptora que el Pare ens dóna en el seu Fill. 

Plens d’una gran alegria, els deixebles, diu l’evangeli, tornaren a Jerusalem i anaven al temple a pregar. Plens de joia i alegria, també nosaltres hem de saber trobar-nos, al temple, per pregar. L’espera de la Pentecosta no ha de ser una setmana de neguit ni de buidor, sinó, al contrari, una setmana de pau i d’amor perquè esperem Aquell que és l’anima de tota obra bona i fonament de la nostra fe en la caritat i l’esperança. Vine, Esperit Sant és la jaculatòria que hem de tenir als llavis i al cor aquesta setmana en la perspectiva de Pentecostès que és a la porta. 

No és fàcil passar del temps tranquil de l’estar amb Jesús, vivint una fe joiosa en el Ressuscitat, a un temps de brega i treball servint la predicació de la Bona Nova i deixar-se portar per l’alè de l’Esperit, que mai saps on et portarà. El risc de viure l’aventura de l’Esperit Sant bé necessita d’una setmana de preparació disposant el cor a viure la llibertat dels fills de Déu. 

En aquesta diada de l’Ascensió, visquem l’alegria de veure el triomf de Jesús sobre la mort. Ell puja triomfant al cel. Amb Ell, fem camí, caminants en la caritat, vers el cel. Aquí a la terra, donem felicitat a tots.