Eleccions a casa nostra

Jaume Montaña Carrera, prevere

I la democràcia té aquestes exigències i un calendari fix que no perdona, cada quatre anys eleccions. No hi ha escapatòria per ningú, tots som cridats i convocats a votar, a participar en la gestió de la cosa pública. Ara, el 27 de maig, toca  les municipals. Són, podríem dir, les eleccions petites, domèstiques, doncs de les coses de casa nostra es tracta. Deixem de banda les grans politiques d’àmbit  nacional i internacional i ens quedem dins de casa. Tot tenint en l’horitzó els grans afers mundials. 

Ara, elegim “alcalde” i regidors de l’Ajuntament, dits també paer en cap i paers. Com recordant-los l’origen d’on vénen, el poble, i al que retornen acabat el temps del mandat pel qual foren elegits. Són ells que donaran cara i ulls a les nostres aspiracions i govern de la ciutat. En el present i futur immediats. Millor fora dir de la ciutadania, que aquesta és la titular de la sobirania i del dret a vot i l’ ànima del dia a dia. No em toca a mi dir qui ha de ser alcalde, a qui hem de votar. Tot i que sí està a les meves mans dir-ho, cosa que faig en el secret del meu vot. Així és de poderós el vot de cadascun.  

El secret de la democràcia està en què és participativa o no és. I no hi ha participació sense una prèvia informació, sense que siguin escoltats i es vegin implicats en el seu desenvolupament els ciutadans. D’aquí la importància de aquest dies de campanya electoral. Els partits ens fan saber quines seran les línees bàsiques del seu govern.  

Els partits, fent campanya electoral, posen sobre la taula un seguit de problemes a resoldre que tenen les ciutats i pobles, i n’amaguen uns altres. Cert, els problemes són molts i seriosos però potser valdria la pena que penséssim més en les solucions solidàries als mateixos, que en la resposta partidista d’uns o d’altres.  

No hem d’esperar ni podem deixar-ho tot al voler dels partits polítics. Vet ací la importància de participar a les eleccions. Ara és l’hora de preguntar-nos: què puc fer per la meva ciutat y/o poble?  La resposta és clara: el 27 M, anar a votar. Clar, que la troca s’embolica quan ens preguntem a qui i per què? 

Ells, els polítics, tot sols no poden fer res, ens necessiten perquè sense la nostra confiança, que els donem quan votem, serien com palla al vent. No tindrien cap legitimitat política, que és el que els dóna el vot. I nosaltres tampoc. Ens necessitem mútuament, però això no vol dir que ells puguin erigir-se en amos del vot ni nosaltres tenir-los a ells com mossos al nostre servei. Cal un sa equilibri de competències entre electors i elegits, que doni un bon nom a la comunitat, dignitat als nostres representants, i el seu  orgull a la ciutadania. Donem prova de que som un poble amb maduresa política, solidari i amb projectes de futur.  

Són coneguts, però és el temps de recordar els principis que, orientant el vot, poden donar-nos més llibertat, respecte i promoció a la dignitat humana, en el marc de l’exercici de la caritat social que, acomplint amb el deure de justícia, obre en el vot una escletxa a la transcendència. El vot adquireix un valor moral que altrament no tindria. L’elector, emetent el vot, fa viva la dimensió moral del mateix. 

Votem per la ciutat/poble dels nostre somnis, però pensant en realitats. Les nostres ciutats i pobles, el dia 27 de maig, ens necessiten de manera especial i fa, de tots, conveïns  per un igual.