Reflexió Cinquè Diumenge de Pasqua (13, 31-33a.34-35)

Jaume Montaña Carrera, prevere

Pocs aclariments necessita l’Evangeli d’avui, és ben clar i entenedor. Parla sense embuts i és vàlid per un igual per tothom sense distincions de raça, color, credo. L’amor és universal i estimar es un deure que ateny a la persona com individu, i a la humanitat. I a la família, cèl·lula base de la societat, escola de vida i d’amor.

Amb tots els que, com nosaltres, participen de l’Eucaristia, i altra gent de bona voluntat, donem gràcies a Déu pel regal que ens fa: el manament de l’Amor. Més vell que l’home, la Trinitat és amor, el manament de l’Amor de Jesús, però, és nou. Ell ho diu. Nou amb la novetat que el fa oferir-se al Pare amb el que és U. Unitat d’Amor que li ve per essència, morí per tots, És nou perquè inclou en l’estimació, fins i tot, els enemics. Nou perquè no té límits ni en el perdonar ni en l’estimar. Nou perquè no és un amor nostre sinó de Déu en nosaltres, nou perquè ens obre les portes del cel. Nou perquè no caduca mai. I podríem seguir amb una llista fins la mort, com Ell ha fet.

L’amor el portà a la creu, no perquè volés la creu sinó perquè no deixà mai d’estimar. La fidelitat a l’amor és entrar de ple a la vida eterna, encara que sigui a preu de mort, que per nosaltres és vida.

Per això, no podem deixar mai d’estimar, és un exercici diari que ens porta a fruir de Déu que ens estima; restin aquestes paraules, les del manament de l’amor, per sempre més gravades en el nostre cor, sempre font de vida, benestar i perdó, de pau.

Per estimar com Jesús, cal conèixer-lo molt íntimament, menjar, beure i haver compartit, compartir amb Ell, l’amor a Déu Pare i els germans, portats de la fe de l’Esperi Sant que és Esperit d’amor. Hem de donar temps a la pregària per després donar pas a la pràctica de la caritat. Han de ser beneficiaris del nostre amor, els més pobres i necessitats, els marginats, els rics i els pobres, els savis i entesos. Tots, jo el primer, per poder donar als altres.

Creure en l’amor en mig del món en què vivim: trist, envejós, hostil, egoista, mentider és una gràcia. Ser petita llàntia que il·lumina el caminar de l’home pels camins de terra, mar i aire, l’espai, fent resplendir la llum de la Resurrecció, és un privilegi pel que cal donar un gràcies ben sincer i gratuït, generós i amorós a Déu. Jesús, que coneix la nostra debilitat, ens ha manat, solament, que ens estimem. Jesús és present en mig nostre pel testimoni de la caritat que vivim. Benet XVI parla amb molta claredat del viure la caritat en la Déu és amor.