Reflexió Quart Diumenge de Pasqua (Jn. 10, 27-30)

Jaume Montaña Carrera, prevere

Estem a les mans de Déu. Aquesta és una expressió que molt sovint sentim dir, diem, sobretot quan les coses se’ns posen difícils. Avui, és Jesús el que diu estar a les mans de Déu. Jesús, que ens explica la seva pertinença al Pare i la unitat d’essència que els uneix a tots dos, talment que ningú pot rompre ni arravatar-li de les mans res d’allò que li ha estat donat com possessió seva, res es perdrà. La bogeria de Déu sols s’explica per l’amor, i en l’amor que ens professa i amb el que ens introdueix, aquest evangeli, en els misteris de la vida espiritual, la vida interior. No hi ha lligam més fort que el de l’amor, que és vida nova fruit de l’Esperit que amb el Pare i el Fill és U.  

Entre Jesús i els deixebles hi ha una comunicació fluida i creixent, d’una coneixença que, plenament confiats, ens posa amb el nombre dels seguidors del Mestre i Senyor. Estem en el seguici de Jesús perquè és Ell que ens fa partícips del coneixement que té de nosaltres. Què si nosaltres el podem conèixer és perquè Ell ens ha conegut primer fent-nos participar del seu amor. Perquè, en Jesús, conèixer i estimar és tot una.  

Saber reconèixer la veu de Jesús no vol dir estar a la materialitat de la veu sinó tenir experiència de vida en aquell que és la nostra pasqua. És, havent penetrat el secret de la passió, mort i resurrecció del Crist, viure com criatura nova que guarda en l’íntim del cor la Paraula de Vida Eterna. Recordem que pel Crist som del Pare en la gràcia de l’Esperit Sant sense que ningú pugui arrencar-nos de les seves mans que ens acaronen amb virtut de perdó i d’amor. Així, nosaltres, sapiguem rebre a les mans, i de les mans de Déu, la seva coneixença i compartim-la amb els qui cerquen la veritat de Déu. 

No oblidem les paraules de Jesús: “Jo i el Pare som u”, “Jo els dono la vida eterna “, i el camí que ens porta a Jesús ja el sabem, és la caritat expressió d’amor de qui estima fins a vessar la sang, que amb la fe i l’amor ha estat pastat a la creu.  

Fer la coneixença de Jesús demana hores de conversa i de contemplació, d’estar amb Ell, i de saber copsar el misteri de la vida que es manifesta en l’univers creat al servei i desenvolupament de totes les potencialitats de l’home. 

La Pasqua, per sempre més, ens posa a les mans de Déu. Siguin les nostres mans, d’amic i de germà per tota la humanitat.