Reflexió Segon Diumenge de Pasqua (Jn. 20,19-31)

Jaume Montaña Carrera, prevere

Tenim al nostre abast cinquanta dies per viure i celebrar, com  un sol dia, la festa de Pasqua. Durant aquest temps, dit de Pasqua, el diumenge resplendeix amb una resplendor com mai ho fa en altre temps, essent com és el Dia de Pasqua en la Resurrecció de Crist. És un temps ofert per aprofundir en el coneixement i vivència de Crist Ressuscitat. Abans de la passió, mort i resurrecció era Crist encarnat, Déu fet home, el punt d’atracció del fer diari. Ara, és Crist ressuscitat qui domina la història, alimenta la nostra fe i dóna l’Esperit Sant perquè puguem viure, en comunitat d’Església, la fe de batejats. 

Són tantes les coses a aprendre de Crist ressuscitat, tan curt el temps de què disposem, que les lectures d’aquest dies demanen especial atenció, dedicació i necessiten de la setmana per ser païdes. Avui, l’evangeli porta diversos punts que reclamen l’atenció.  

Sí, no hi ha portes ni finestres, murs que puguin barrar el pas al Senyor ressuscitat. No sigui el nostre cor que hi posi dificultats. Com Tomàs, estem promptes a l’acte de fe, amb tota humilitat i amor vers el CRIST que ens regala amb el do de la seva pau a nosaltres, que ens fa ambaixadors de la seva Bona Nova, acreditant-nos per mitjà de l’Esperit que amb el Pare ens envia. És temps per aprendre a reconèixer a CRIST com el Messies, el Salvador, el Ressuscitat. Hem de lluitar contra la nostra incredulitat. Que, com els deixebles, també exclamem “Hem vist el Senyor” i la pau de Déu amari del seu amor el nostre cor. 

El diàleg entre Jesús i Tomàs és una lliçó de com arribar a l’acte de fe. De saber descobrir en els signes la presencia de Jesús en mig de la societat de la increença. És un testimoni viu de com acollir i fer camí amb l’incrèdul, aplanant-li el camí que el porta fins a Déu. Aprenguem a ser respectuosos com Jesús ho fou amb tothom, també amb els reticents i tossuts a la fe, però amb aquella autenticitat amb la qual Jesús presenta la nua veritat, Ell ha Ressuscitat.  

Jesús, el de sempre, el d’avui, d’ahir i de demà, ens mira des de l’altra banda: de la part de la vida, de l’amor, de la pau, de la justícia, on no hi ha mort ni pecat, on tot és gràcia. Creure és viure la fe. La caritat i l’esperança, sense barreres des d’aquest costat, amb la mirada que ve il·luminada  des de l’altra banda. Amb Crist, el més enllà és amb nosaltres. I nosaltres amb Ell. 

És PASQUA, obrim sense por portes i finestres de l’Església al món, obra de Déu, que l’Esperit que tot ho vivifica és amb nosaltres.