Volem la pau, preguem per la pau

Jaume Montaña Carrera, prevere

Quan diem preguem per... sembla que ho fem en situació de in extremis quan, ja no hi ha res a fer. Com una espècia de refugi de pobre i de renuncia a la dignitat personal, com si fos un acte pietós fet per misericòrdia. Com si ens sotmetéssim a una força superior davant la qual estem vençuts. No, resar és un dels actes, si no el millor, que fa de nosaltres creatures plenes en dignitat perquè estem a nivell de tu a tu amb Déu. Resar és reconèixer a Déu posant confiança en el futur que està a les seves mans i a les nostres. 

Pensem, de vegades, que resar es perdre el temps, que es cosa d’infants i vells, de qui no té res més a fer, per qui no és prou intel·ligent, savi, ...de covards. Més aviat de gent curteta. Doncs no, no és així i això és una concepció equivocada de la pregària i una ignorància  total del que és pregar. Qui així parla vol dir que mai ha fet experiència de pregària, que mai ha tingut ningú que estimant-lo a fons l’hagi acollit en el seu cor. A aquest li sobra estrés i li falta silenci. Resar és una activitat com no n’hi ha altra. No es pot explicar, s’ha de viure. Cal provar-ho, segur que es repeteix. 

Recordant la crida a pregar per la pau que van fer els religiosos i religioses de tot el món, el passat dia 30 de març, us invito a pregar per la pau. No perquè no hi ha més remei sinó amb convenciment de que amb la pregària ho abastarem. No hem d’oblidar que la pregària és la font que alimenta la vida cristiana. No ha de passar dia sense que hàgim tingut una estona de pregària. Són moltes les necessitats per les quals pregar, moltes les coses de les quals donar gràcies y el més bonic: és molta la riquesa de la qual ens fa partícips. A més pregar ho pot fer qualsevol, no demana cap exigència especial  no cal ni ser creient, basta ser honest i estimar la vida. Pregar es entrar en comunió de pau, de veritat i d’amor amb l’Altre tot reconeixent la dignitat de tots. 

Motivant la jornada de pregària per la pau, els religiosos i religioses d’arreu del món, recuperen unes paraules de Joan Pau II, del missatge de la Jornada de la Pau 2002, que bé poden animar-nos a pregar, en l’Esperit de la Pasqua, per la pau: “pregar per la pau significa pregar per la justícia, per un adequat ordenament de les nacions i en les relacions entre elles. Vol dir també pregar per la llibertat, especialment per la llibertat religiosa, que és un dret fonamental humà i civil de tot individuo. Pregar per la pau significa pregar per abastar el perdó de Déu i per créixer, al mateix temps, en la valentia que és necessària en qui vol, a la bestreta, perdonar les ofenses rebudes.... Pregar per la pau significa obrir el cor humà a la irrupció del poder renovador de Déu”. 

La violència i la guerra en Darfur, Irak, Afganistan, Sri Lanka, Uganda del Nord, Nepal, Colòmbia, Israel, Palestina i Líban, el terrorisme i la violència domèstica i de gènere i  tots aquells llocs del món que on hi ha discòrdia i divisions, necessiten de la nostra pregària.

Obrim camins a la pau. Sant Francesc d’Assís, Teresa de Calcuta i altres tenen pregàries molt boniques per la pau. La primera però el Parenostre.