Miraran al que traspassaren

Jaume Montaña Carrera, prevere

Vulguem que no, que sí ho volem molts, la nostra cultura i vida està impregnada de la bona olor de la fe cristiana. Bona olor que, més que mai, es fa sentir aquests dies que diem de setmana santa: dijous, divendres i dissabte sant amb el diumenge de resurrecció. No hi ha contaminació que pugui enfosquir la llum del Ressuscitat ni ser impediment per respirar el nou aire de la Resurrecció; la fetor del sepulcre ha estat vençuda pels efluvis que emanen del cos ressuscitat, que ens dóna el Crist Senyor de Vida eterna.  

En mig de la contaminació acústica i ambiental, política i social s’obre pas, entre nosaltres, aquell que traspassaren i vers el qual s’escapa, furtiva, la nostra mirada buscant la veritat i la pau. Buscant refugi en qui ens guarda en el cor. Humil i senzilla, la taula de l’Eucaristia ens invita a menjar el pa de vida compartint amb els pobres i necessitats, fent de la taula del sacrifici memorial d’entrega a Déu, que la taula eucarística es alhora font d’aigua cristal·lina que ens purifica de tot pecat. 

Rentar els peus és jugar-se-la, de totes totes, al servei de la plenitud de la dignitat de vida de l’home i la dona. Déu és amor i l’Eucaristia, Sagrament de Caritat, són els dos documents de Benet XVI sobre la caritat i l’amor, motors de la vida del cristià. Dijous Sant ens diu que no podem anar per la vida sense configurar-nos a Ell, pa partit per tots. Tanmateix, són milions els que passen fam. L’escàndol està servit, presumim de justos i deixem un rastre de mort que endureix el pa de vida. Amb Caritas, Mans Unides... mirem de fer pràctica l’Eucaristia, testimoni de germanor amb els homes i de fills de Déu, el Pare. L’Eucaristia és taula del pa per a tothom, pels que són exclosos i els que s’exclouen ells mateixos. 

I, des de la creu, divendres sant, el Crist ens mira silenciós esperant trobar la nostra mirada cap a Ell buscant el perdó, la vida, l’amor. Ell sempre està disposat a acollir a qui demana la seva empara i vol ser de Déu per millor saber-se home. El silenci de la creu és crit que ressona fort anunciant la Resurrecció, que ja és al voltant. Com més la mort pren Jesús, més tots tenim la vida eterna a l’abast. La Resurrecció necessita de la mort per manifestar la victòria del Ressuscitat. El silenci de mort, de tantes morts sense sentit fruit de l’odi i enveja, de l’egoisme i la violència, només en Crist, en el silenci de la creu, té sentit que esperem fruits de vida de tota mort natural o provocada. Fem silenci perquè parli Déu de la creu estant. Així, serem amb Ell al paradís. Les morts d’aquests dies de setmana santa participin del do de gràcia en el que la vetlla del dissabte sant a diumenge de Pasqua ressuscitarà. Estiguem atents al conduí i els senyors de la guerra facin callar el retrò dels trets. Cadascú, siguem treballadors del silenci per mor de proclamar la Resurrecció. Mirem, escoltem el que traspassaren, en l’Eucaristia aliment-penyora de vida eterna. 

Fet el camí a la llum de la creu de la Passió, fruïm de la Bona Nova de la Resurrecció, que en l’Eucaristia es dóna sense mida als famolencs i assedegats del do de Déu, i necessitats dels béns materials.

Mort i Vida són u en la Resurrecció, Crist, amb el cos macerat per les nafres dels claus i la llançada al costat, és plenitud de vida en el Pare, que mai el deixà sol a les mans de la mort. Així, en l’Eucaristia se’ns dóna com aliment de la nostra debilitat de pelegrins vers la casa del Pare. Crist, el que traspassaren, és l’amfitrió de la vida nova que ens demana a tots viure el testimoni de la vida eterna oferta en la Pasqua. 

Amb la mirada, donem vida i esperança al món. Crist ha ressuscitat per a tots.