Reflexió Cinquè Diumenge de Quaresma (Jn., 8,1-11)

Jaume Montaña Carrera, prevere

Semblava una pàgina tranqui-la de l’Evangeli, però, de cop i volta, per l’actitud que pren Jesús tot és diferent, tot és pau i és gràcia i perdó. Aparentment, la mà del botxí, dels botxins, perquè és el poble que participava en la lapidació. Doncs bé, la mà del botxí es converteix en mà amiga que no condemna i és expressió de perdó, de vida. 

El cas era clar i senzill, però Jesús ens mostra una altra cara de la Llei, una altra manera de fer justícia; aquesta no està feta per condemnar sinó per redreçar el reu pel camí de la conversió i de la reinserció social. La Llei ha de mostrar la grandesa de Déu que és Pare i no condemna perquè la seva sentencia és una crida a la veritat i a la justícia, la bondat i el perdó. Sempre, donant oportunitat de vida nova. 

La Llei i els homes servidors d’aquesta condemnen a mort. Jesús calla i solament pregunta qui és capaç d’executar la sentencia. Qui és innocent de culpa per erigir-se en jutge d’un germà. Jesús no diu que la Llei no es vàlida, diu que sempre s’ha de donar una oportunitat, com Ell ho fa. No podem oblidar el costat, la cara humana de la Llei que per tal ens apropa a la vessant  divina de la justícia i, llavors, tot canvia. 

Potser els moments de crispació que hem viscut i vivim encara, en lo social, polític i jurídic no foren tan desestabilitzadors si donéssim pas ocasió, a humanitzar les lleis trobant-hi la presencia de Déu, que sempre ens invita a la misericòrdia i al perdó. No és fàcil d’entendre, i de viure encara menys, però la nostra fe de cristians en parla així fent-nos caminar per senders de diàleg amb cor de carn i no de pedra. 

Hem de deixar ressonar fortament i profundament, en els nostres cors, la paraula de Jesús a la dona que per molts ja era sentenciada i ajusticiada, condemnada sense apel·lació. Però, pel camí es troba amb Jesús i el que era sentència de mort és sentència de vida i invitació al bé. També nosaltres, des dels més vells, hem de deixar caure a terra les pedres de la condemna per fer de les mans expressió d’amistat i de solidaritat en la pau i el bé. 

La conversió de quaresma, que compta amb el dejuni, almoina i la pregària, netegi el nostre cor de tota rancúnia i enemistat, de tot radicalisme. El camí de l’Evangeli és camí de Resurrecció. Enviats per la força de la paraula de Jesús, no pequem més, caminem com predicadors de la paraula de vida, d’amor i de perdó, de gràcia en el do de l’Esperit de Déu.