Reflexió Tercer Diumenge de Quaresma (Llc., 13, 1-9)

Jaume Montaña Carrera, prevere

Avui se’ns fa estrany i embolicat el text de Lluc. La mort d’uns galileus, una mica estranya, i la mort també, d’uns homes en circumstàncies especials, no acaben d’encaixar. Encara que, també la narració és crua i exigent, amb la figuera ens va millor. Ens atrapa més.

La figuera està plantada per donar fruit i això és el que espera l’amo. La terra ha de donar el seu fruit, el treball dels jornalers ha de donar resultats. La figuera no està allí plantada, vora el camí, a la vinya, per fer bonic sinó per donar fruit al seu temps i per servir l’amo del qui rebia tota mena de cura i atencions. Com nosaltres, que rebem del Pare tota gràcia perquè donem fruit i aquest sigui abundós.  

Baixem de la “figuera” i deixem-nos interpel·lar per aquesta paràbola. Cóm aprofito totes les oportunitats, així parla la gent del carrer, els creients diem “gràcies que em dóna la vida per atendre, cultivar la fe, el sentit humà del viure cada dia, treballant per un món millor que comença per mi mateix. Els fruits que dono, són del grat de Déu que els inspira? Són per la comprensió de tothom? Són camí que ens porta cap al Pare i els germans, i hi poden saciar les inquietuds que animen el seus cors?

No som cristians per fer bonic vora el camí, que també, sinó que hi som perquè qui en tingui necessitat trobi en nosaltres la resposta i acollida que voldria trobar en la seva vida per viure-la amb l’honestedat i l’elegància que dóna dignitat a l’ésser humà. El diàleg amb Déu i els germans és l’expressió de vertadera esperança i de confiança mirant al futur.

Fem camí i, tot caminant, contemplem el paisatge; així, trobarem arbres i plantes, ocells i altres riqueses de la creació que desvetllin en nosaltres el gust per la bellesa, la bondat , la veritat i la justícia, el perdó i l’amor. L’ànsia de coses noves que facin resplendir la meravella de la creació, que per Déu ha estat dipositada, a les nostres mans, per donar fruit i que sigui abundós en els dons de l’Esperit i dels fruits naturals. 

Com Déu, que ens dóna una segona i tercera, fins... oportunitat, siguem nosaltres pacients amb els que fem via, que resplendeixi la pau que senyoreja el nostre cor. No esperem l’any que ve per donar fruit, que Déu ens trobi generosos en el compartir i li sigui grat venir a prendre del nostre fruit, que no és d’altre sinó d’Ell.  

El món segueix la seva cursa, és a nosaltres qui toca d’impregnar-lo de vida. Quaresma, en aquest temps de globalització, fa de l’almoina, la pregària i el dejuni cartell ecològic de la salvació.