Reflexió Primer Diumenge de Quaresma (Llc., 4,1-13))

Jaume Montaña Carrera, prevere

Des d’avui estem a Quaresma. És més que un canvi de decorat dels colors litúrgics. És un renovellament fort d’actituds del cor a favor del compartir, del perdó, d’una vida nova fruit de l’acció de l’Esperit que ens vol desvetllar el gust pels béns de la Pasqua. 

Com Jesús, també nosaltres endinsem-nos en el desert per fer experiència de Déu. Experiència que és vida per vèncer tota temptació. En l’Esperit que ens guia, celebrem la bondat de Déu. No tinguem por a la temptació, a la soledat, al cara a cara amb el mal, confiem en Déu perquè és el seu Esperit que ens dóna la força, com li va donar a Jesús, perquè, com a Ell, és l’Esperit qui ens ha fet entrar al desert. 

En tastar la nostra feblesa, és quan trobarem la força de Déu que es manifesta en la nostra debilitat. I la debilitat de Déu es mostra a favor dels pobres i pecadors. Fem del cor un espai de desert on no hi hagi lloc més que per l’Esperit de Déu que ens deixi assedegats i afamats de la gràcia de Déu. Fem fora tota tendència d’avarícia, de poder i domini dels altres, de riquesa que esmussa la consciència i foragitem tot rastre dels pecats capitals -avarícia, enveja, gola, ira, luxúria, peresa, supèrbia-.  

Del desert en tenim una imatge trista i dolorosa, com d’un lloc de lluita i incomoditat. No, el desert és lloc d’esperança, de compromís existencial amb la fe. El desert és lloc amic dels amics de Déu, que es troben amb Ell sense cap altra empara que l’Esperit que es manifesta en el silenci, en el dejuni i la pregària ,en la immensitat d’un mar de sorra i de terra feréstec amb algun que altre rastre de vegetació silvestre que es perden en l’horitzó.  

En començar, avui, la travessia del desert de la Quaresma, fem-nos conscients que no estem sols en aquest pelegrinatge com Església i amb l’Església, Poble de Déu que avança vers la Pasqua. Com que som molts a caminar, no tots podem seguir el mateix ritme, però sí podem compartir uns mateixos anhels de conversió “mirant el que traspassaren”, com ens invita Benet XVI en el seu missatge de Quaresma 2007. 

No temptem el Senyor, el nostre Déu. Adorem el Senyor el nostre Déu, a Ell sols adorem. Que l’home no sols viu de pa, encara però, que aquest fa falta per viure amb dignitat.